|
Una de les notícies més
importants i amb més trascendència que remarquem
de la comarca del Ripollès, és un important
document denominat "Llibre de ruta" que, segons
les disposicions de l'època sobre legislació
en carretera, les diligències havien de portar.
Aquest document corresponia a l'empresa denominada Família
SIRVENT que feia el servei entre Ripoll i Vic el 1865. Deduim
que aquesta familia tenia relació amb l'existència
actual d'AUTOCARS MIR S.A, ja que l'any 1900 es va trobar
un document on hi figurava un carro i una cavalleria a nom
de FELIP MIR SIRVENT.
Els primers inicis de l'existència real dels transportistes
Mir a Ripoll data del 1900 amb l'alta d'un carro i una cavalleria
de Felip Mir i Sirvent amb carrer de la Peixeteria nº
3. El 1917 en Felip Mir i Sirvent causa baixa amb un carro
i un cavall. A partir d'aquesta data, ens remuntem documentalment
a l'any 1921 quan Manel Mir i Prat, fill de Felip Mir, registra
un Hispan-Suiza, òmnibus, GE-466 de 15 a 20 cavalls
de potència i de número de motor 4247 de 18
seients de capacitat màxima, a més d'un altre
òmnibus de marca Lancia, de matricula GE-467 i de
25 a 35 cavalls de potència i de número de
motor 52278.
 En
aquesta data, els Mir feien la línia de Ripoll a
Puigcerdà i a la vegada tenien cura del servei urbà
de recollida d'escombraries i el transport de carn de l'escorxador
local. Entre 1922 i 1923, en unes estadístiques de
carruatges i traginers d'aquest període, sols destaquen
dins de cada any cotxes de quatre rodes. No consigna els
noms dels propietaris, dins un període de sis anys;
un any són quatre, un altre dos i el sisè
un de sol. Tant poden ésser carros com camions. En
el període comprès entre el 1912 i 1925, Manel
Mir i Prat sota el nom de Transportes Garaje Ripollès
feia la línia de Ripoll, la Pobla i fins a Solsona.
Del 1926 al 1928 en Manel Mir i Prat a més de la
línia de Ripoll a la Pobla de Lillet obtenia els
serveis tolerants:
-De Ripoll a Sant Joan de les Abadesses i Camprodon.
-De Ripoll a Berga.
-De Ripoll a Ribes de Freser.
Abans la línia de Camprodon a Ripoll era a càrrec
d'un transportista de Camprodon que es deia Güell.
El 1929, per mitja d'una llei de l'administració
central, s'obtenen les línies denominades exclusives
(només per a un transportista) i el servei de Ripoll
a Camprodon és retirat als Mir als quals només
els queda la línia de Ripoll a La Pobla de Lillet
amb fillola a Ribes de Freser. L'administració dels
Mir es trobava ubicada a la plaça Llupions número
vuit.
|
|
 A
partir del 1930 es fa càrrec de l'empresa en Felip
Mir i Sardenyons. En arribar al juliol de 1936, l'esclat revolucionari
de la Guerra Civil va comportar la confiscació de dotze
unitats per part del Comitè Local Revolucionari, que
a la vegada ho feia de tots els camions i vehicles automòbils
de la localitat per constituir el Comitè Local de Transports
(col.lectivitzacions). Diferents òmnibus es perderen
al front d'Aragó, altres durant l'enfrontament bèl.lic
entre rojos i nacionals.
Acabada la guerra només es recuperaren dues unitats,
un òmnibus Ford, matrícula GE-4493 que els rojos
van llançar daltabaix d'un precipici durant la retirada
degut el cop d'estat de Franco. Aquest òmnibus es va
haver de desmuntar a peces per a poder portar-lo a Ripoll
on es reconstruí.
L'altre òmnibus
de marca Chevrolet, de 28 a 30 places de capacitat màxima,
de matrícula B-66119 que havia estat confiscat o
recuperat al front per les Forces del Nord, es va trobar
a Sant Sebastià, a Biscaia i fou transportat també
a Ripoll per a la seva restauració.  Aquest
òmnibus per tal d'amagar-lo perquè no el trobessin
els rojos, Felip Mir i Sardenyons el va portar (acabava
d'ésser estrenat) a l'Hotel Montagut de Ribes de
Freser. Perquè no fos descobert l'hi van treure les
rodes i les van amagar en un altre lloc, i després
el van cobrir tot ell de palla dins un garatge d'aquest
hotel. Els rojos el van trobar però per endur-se'l
van anar a cercar a Felip Mir i Sardenyons, que sense poder
mostrar oposició a l'amenaça, els va dir el
lloc on ell mateix havia amagat les rodes. Finalment, aquest
òmnibus Chevrolet, després de la retirada
dels rojos, va ésser descobert i trobat a Sant Sebastià
amb una seqüela de la Guerra Civil, ja que portava
un forat a darrera producte d'una bomba dels rojos per tal
de destruir-lo. Va ser reconstruït a Ripoll anys després.
 Amb
dificultats econòmiques després de la Guerra
Civil, Felip Mir constitueix una companyia per l'explotació
de la línia de Ripoll a La Pobla de Lillet amb Antoni
Camprubí i un tal Espelt de Campdevànol. Més
tard es desfà la societat i en Mir queda l'únic
empresari de la línia. Pel Decret del 9 de desembre
del 1949, en Felip Mir i Sardenyons valida la línia
Ripoll la Pobla de Lillet.
Manel Mir i Vila, nét i besnét successor dels
anteriors Mir per Llei del 28 de maig de 1987 i per la competència
exclusiva de la Generalitat de Catalunya i sobre Transports
Terrestres del Principat valida les concessions que tenia
el seu anteccessor pel transport de viatgers i manté
actualment la línia Ripoll a la Pobla de Lillet i
Guardiola de Berguedà fins a Bagà, línia
de Ripoll a Campdevànol i a Ribes de Freser i línia
de Ripoll a Llívia per Castellar de N'Hug, i a partir de Març 2010 s'amplia la línia de Ripoll a Ribes de Freser als pobles de la Vall de Ribes, que combina
amb serveis per excursions i agències de viatges.
|
|
