L'art és vida. Tot art que no traduexi una vivència, una experiència, restarà, mancat, privat d'aquell bategar que encomana un ritme vital. Podrà agradar, fins i tot , en alguns cassos, enlluernar. Però no passarà la llinda de la calor de la vida. Això no vol dir que aquesta vida quedi restringida a una sola només, a una línia única. Pot tenir un ventall extraordinari de varietats, una munió de direccions. Tantes com el temperament de cada artista. Encarnar aquesta vida personal en l'obra serà la seva floració en art.
Dic això pensant en la de l'escultor Mingo Batalla. Facilita força comprendre aquesta obra la coneixença de l'autor. El seu tracte, la seva conversa, la seva actitud, francs i espontanis, revelen tot d'una no solament la inquietud de la seva natura, sinó la seva gran riquesa espiritual. De forma que li cal, com una exigència espontània i no dominable, dir-ho en paraula escultòrica, que és el seu llenguatge. Per aixó surten aquests grups d'homes i dones, aquestes figuracions plenes de sentit, que manifesten desigs socials, col.lectius, la melangia del pas del temps o de l'edat, la flama i el lliurament de l'amor, el caliu de l'amistat, uns misteris d'intimitat. Un munt de coses que hom sap que ell les viu amb una sinceritat pregona.
En l'escultor Mingo Batalla s'advera allò de que "no pot existir una obra d'art o d'amor que no estigui arrelada en el quotidià", que deia Jean Guitton.
Aquestes figures tan allargades del nostre escultor s'estiren per un flam intern d'espiritualitat, endudes per la tensió de l'anhel. Volums, rectes i curves obeieixen a una mateixa llei interna, segueixen un mateix camí.
La varietat temàtica i l'expressió formal indiquen aquella riquesa a que he al.ludit més amunt en una conjunció de fantasia creadora, l'idea i de sentiment que, foses a dintre seu per quelcom misteriós, necessiten el símbol, pont entre el signe i l'invisible, que tant sovinteja en la seva obra.
Concepció i forma no obeieixen en Mingo Batalla a caprici o a un afany equívoc de prestesa vanguàrdia, sinó que brollen del profund del seu esperit. Per això tenen el dring de l'autenticitat. D'altra banda els seus busts i escultures a la manera, diguem-ne tradicional, demostren el seu poder en l'art de sempres.
Sap treballar la terra cuita, sola o amb la laca i donar-li uns suggestius reflexes bronsejats, sap treballar amb el bronze, amb el ferro. I sap pintar també jugant enciserament amb els colors i formes planes bo i traduïnt un món poètic d'expressions d'encanteri. En tot el conjunt de la seva obra hom hi nota una variada forma d'intuïció.

JOAN BAPTISTA BERTRAN