Aigües del Ripollès
Aigües superficials i subterrànies
Les aigües, al llarg dels segles, han erosionat les roques modelant les valls.
Un altre agent que ha condicionat i condiciona el relleu comarcal ha estat l'aigua dels torrents i rius. Les aigües, al llarg dels segles, han erosionat les roques modelant valls i arrossegant els sediments que, un cop dipositats al sòl, han format estructures en forma de terrasses fluvials. Aquesta erosió configura el curs alt dels rius, caracteritzat per forts pendents i grans desnivells i el curs mig dels rius, amb una morfologia més oberta. Això es pot observar al llarg dels dos rius principals que recorren la comarca: el Ter i el Freser.

L'aigua també pot actuar de dissolvent, i circulant per l'interior de les roques carbonatades pot formar coves i avencs, amb estalactites i estalagmites.

Aixopluguen fauna hipogea amb adaptacions molt especials. Tenim uns quants exemples de circulació càrstica: pel Forat de l'Embut, l'aigua baixa de la coma de l'Embut, en arribar als marbre és engolida cap a l'interior de la terra i sorgeix uns metres més avall.
Les aigües subterrànies que corren per roques formades per guix, donen lloc a les fonts sulfuroses, freqüents al Baix Ripollès, com la font de la Puda a Sant Joan de les Abadesses. L'aigua subterrània si circula a prop d'alguna font de calor s'escalfa, i al fluir cap a l'exterior forma una font termal. Aquest fenomen es coneix de temps i ha estat la causa de l'edificació del balneari de Montagut al terme de Campelles.
Torrent d'aigua El Ter