La fauna del Ripollès
La fauna
L'isard

L'isard (Rupricapra pirenaica) és el gran mamífer capaç de resistir les condicions climàtiques de l'alta muntanya. Es desplaça sobre la neu o el gel gràcies al disseny especial de les peülles. Es mou i salta sense dificultat pels grans pendents i tarteres. La marmota (Marmota marmota) és una espècie que ha recolonitzat la comarca i actualment està en expansió. Viu en paratges alpins i és un dels aliments de l'àliga daurada.
L'ermini (Mustela erminea) és un carnívor de mida petita. A l'estiu té el pèl de color bru clar i la cua acaba en un pinzell negre, i a l'hivern es torna blanc per passar desapercebut en mig de la neu. A la comarca també hi són presents altres grans ungulats com són les daines (Dama, dama), els cérvols (Cervus elaphus) i els cabirols (Capreolus capreolus).
L'Isard del Ripollès
El tritó pirinenc
El tritó pirinenc (Euproctus asper) és un amfibi amb cua, endèmic dels Pirineus i àrees properes. Se'l pot observar en molts rius i torrents de la comarca. La granota roja (Rana temporaria) mostra una distribució semblant a la del tritó pirinenc. És una espècie euro-siberiana. Refusa les aigües contaminades.

El llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) només es troba, si parlem de la Península Ibèrica, als Pirineus. El Ripollès representa la zona més oriental de la seva distribució ibèrica.
Tritó Pirinenc
Les aus
Les aus també ofereixen una gran riquesa de varietats. El nombre d'espècies reproductores a la comarca supera les 120. És una zona d'hivernació i una ruta de pas per les migracions. L'àguila daurada (Aquila chrysaetos) és un dels rapinyaires més espectaculars . Planeja per extenses àrees buscant aliment. El trencalós (Gypaetus barbatus) és un rapinyaire molt especialitzat, que es deixa veure amb relativa freqüència per l'alta muntanya. Aprofitant les tèrmiques, ens visiten sovint grups de voltors.

Encara que no s'ha comprovat la seva nidificació a la comarca són molt fàcils d'observar.

La perdiu blanca (Lagopus mutus) és una espècie representant de l'estatge alpí. És un ocell que quan substitueix les plomes les canvia de color. Durant l'hivern mostra un plomatge blanc per passar desapercebuda enmig de la neu. Durant l'estiu la coloració mostra unes clapes brunes que la confonen amb les roques del contorn. Fins i tot té plomes a les potes per resistir les baixes temperatures.

El gall salvatge o gall fer (Tetrao urogallus) és una espècie que viu als boscos tranquils de la comarca.
El mascle presenta un plomatge de color fosc, la femella és mes marronosa. Canta en les clarianes dels boscos vells. El picot negre (Dryocopus martius) és l’espècie picot més gros d'Europa i es distingeix dels altres picots pel seu plomatge negre amb el cap i la nuca de color vermell. Al Ripollès s'ha trobat en tota mena de boscos. El pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis) és un altre ocell lligat als hàbitats alpins. No és gens estrany observar-lo a l'hivern formant estols amb nombrosos individus. El pelaroques (Tichodroma muraria) és un dels ocells més diminuts i per tant d'observació menys fàcil. Viu en cingleres i penyasegats. Quan vola, d'una manera comparable al vol de les papallones, mostra unes inconfusibles ales vermelloses. El medi aquàtic també presenta una sèrie d'animals específics. La merla d'aigua (Cinclus cinclus), per exemple, és un ocell que es pot observar en qualsevol tram dels rius de la comarca, cabussant, grimpant per les pedres del fons de l'aigua i movent-les per capturar els insectes que li són l'aliment, volant amb vols curts per damunt de l'aigua. Se l'associa amb aigües netes i fredes. El bernat pescaire (Ardea cinerea) ens visita durant l'hivern en gran nombre des del nord d'Europa.
L'Àguila del Ripollès
La truita del país
Els cursos fluvials de la comarca permeten la vida de la truita anomenada "del país" (Salmo trutta fario), espècie autòctona fins al punt que determinats trams dels rius comarcals han estat considerats com reserva genètica d'aquesta espècie. Acabem el nostre passeig naturalístic per la comarca fent una breu referència als invertebrats. És un món d'unes possibilitats de descoberta il•limitades.
Ja des del s. XIX molts naturalistes i científics han visitat la comarca per estudiar sobretot la fauna entomològica.

Deixant les espècies endèmiques i altres d'hipogees de característiques molt peculiars, esmentem com a emblemàtica el lepidòpter anomenat graellsia (Graelsia isabelae).
Com podeu veure, la riquesa naturalística del Ripollès és una font de descoberta inesgotable. Us convidem a gaudir-ne amb tota llibertat respectant al màxim aquests elements a fi que en puguem gaudir durant generacions i generacions!
Truita del Ripollès