Planoles
Gran riquesa i varietat d’espais i formes de vida.
Situat a la Vall de Ribes. Ocupa transversalment la vall intermitja del Riu Rigat, d'est a oest. Travessat per dues grans vies de comunicació que uneixen Barcelona i Puigcerdà, i per tant, Catalunya amb França: la carretera N-152 (Collada de Toses) i el Ferrocarril Transpirinenc amb parada a Planoles.


Història

Des de l'any 938, Planoles és esmentat com a Villa Planezoles in Valle Petrariense. Aquest nom de Vall Pedrera, és el que rebia antigament la Vall de Ribes.
L'any 1079, trobem una nova referència a Planoles com a vall de Planarzes , quan un tal Guerau Guillem fa donació a la catedral d'Urgell del seu alou de Cruells, existent encara actualment un mas amb aquest nom.

El nom de Planoles fa referència a l'orografia i principal característica del paisatge més immediat al poble: els petits plans d'erosió sobre els que se situa i que han constituït la base de la seva economia agrícola i ramadera enmig d'un paisatge dominat pels acusats pendents de l'alta muntanya.


Superfície: 18,32 Km²
Habitants: 319
Altitud S/nivell del mar: 1123m

Nuclis agregats:
 
Format pels pobles de Planoles i Planès, i sis veïnats: Can Fosses, Les Casetes, El Molí, Cruells, Serrat, L'Aspre i el Puig
Planoles
+ informació
Ajuntament de Planoles
Pl. Ajuntament, 1
Tel. 972 73 60 00
Fax. 972 73 61 75
www.ddgi.cat/planoles
Llocs d'interès
Sant Vicenç de Planoles
L'edifici fou construït al segle XI o XII, malgrat que existia una parròquia anterior; al segle XVIII va ser modificada. L'església romànica tenia una sola nau coberta amb volta de canó reforçada amb cinc arcs torals. L'absis és semicircular i presenta una decoració amb arcuacions cegues, que curiosament està formada per arcs rebaixats. Al costat sud hi havia un porxo que al segle XVIII, fou transformat en una segona nau de l'església. També en la reforma s'hi afegí el campanar i una capella. 
Sant Vicenç de Planoles
Sant Marçal de Planès
També anomenada Planès de Rigard. Fou construïda a finals del segle XI o principis del segle següent. És un edifici format per una sola nau rectangular llarga i coronada amb un absis allargat i semicircular a l'exterior i en forma de ferradura a l'interior; és cobert per una superfície esfèrica. La coberta, força baixa, és feta de llosa de pissarra i els murs amb carreus de mides diferents però col•locats ordenadament. El campanar és de cadireta. L'església és un exemple de l'arquitectura romànica rural de l'època. 
Sant Marçal de Planès
Monument a la moneda Ibèrica
El monument reprodueix a gran escala la moneda ibera trobada el 1992 pels senyors Joan Espinet i Eudald Carbonell al prat de la Colomina durant la urbanització del terreny. La moneda va ser encunyada aproximadament a la segona meitat del s.II a.C. Pertany als ausetans, tribus iberes que poblaven l'actual Osona. A l'anvers hi ha un cap viril mirant cap a la dreta, el revers un genet sostenint una palma amb la mà dreta i a sota la inscripció ibera EUSTI (nom d'una ciutat dels ausetans).
Moneda Ibèrica