Des d'aleshores, el que avui entenem com a comarca del Ripollès, tot i la seva unitat geogràfica, ha passat per una història administrativa força dispersa. En els seus orígens els territoris o pagus de la comarca havien format part, en moments diferents, dels comtats de la Cerdanya, Osona i Besalú.
L'any 879 va representar l'inici del desenvolupament de la comarca, quan Guifré el Pelós emprèn la conquesta o reorganització dels territoris, estimulada pels grans monestirs de Santa Maria de Ripoll (880) i de Sant Joan de les Abadesses (885) ambdós fundats per Guifré i confiats a la tasca repobladora i reorganitzadora de la zona.
L'organització definitiva de les vegueries catalanes durant el segle XIII va remarcar més que mai l'esquarterament administratiu del Ripollès, i el convertí en l'indret de Catalunya on hi havia més vegueries i sotsvegueries en menys espai: les vegueries de Camprodon i Ripoll i les sotsvegueries de Ribes i la Ral. Aquesta divisió administrativa, però, s'anà afeblint al llarg dels segles XV i XVI, i a mitjan segle XVII tota la comarca estava sota jurisdicció de la mateixa vegueria.
