Gombrèn: Població
on se centra la llegenda del comte Arnau amb la presència
de nombrosos llocs relacionats amb aquest personatge. Hi ha
un important museu amb les troballes del castell de Mataplana.
Aquesta població és mencionda des del segle
X i va rebre la seva carta de poblament o de llibertat l'any
1278, concedida per Blanca de Mataplana. La part vella del
poble conserva encara l'aspecte de vila fortificada amb vells
murs i un portal d'entrada.
Sant
Pere d'Aüira: Situat sota les balmes del comte
Arnau, o del Voltor, aquest lloc és conegut des del
segle XI, tot i que l'església actual, d'estil romànic
tardà, fou consagrada l'any 1235, per Sant Bernat Calbó.
Des d'aquest indret es pot contemplar una esplèndida
panoràmica de Sant Amand a l'est i els rasos de Tubau
al sud-oest.
Castell
de Blancafort o de les Dames: Dalt d'uns penya-segats
propers a Gombrèn, la llegenda hi situa un castell
on hi havia cent dames o monges, objecte de les perversions
dels nobles, amics del comte, on excercien el "dret de
cuixa". Aquest castell, de tipus militar, és esmentat
documentalment l'any 1246 en ésser venut per Jaume
I a Blanca de Mataplana.
Castell
de Mataplana: Construcció recentment investigada,
residència familiar de la dinastia dels Mataplana.
Aquest palau fortificat, d'estil romànic, fou un important
lloc de cultura trobadoresca, durant els segles XII i XIII.
Annexos al castell hi ha una capella i un barri. El llinatge
dels Mataplana és reconegut com a forjadors llegendaris
de la identitat nacional catalana i andorrana; és significativa
la seva participació en la Reconquesta i en la repoblació
i consolidació de les valls del Pre-pirineu i Pirineu.
Aquí, segons la llegenda, el comte Arnau s'apareixia
a la seva vídua després de mort. Les ruïnes
d'aquest monument, en fase d'estudi, estan catalogades per
la Generalitat de Catalunya.
Montgrony:
Important santuari romànic de final del segle IX. Actualment,
sota el pla de Sant Pere s'hi troba una hostatgeria. A més
de la vista panoràmica, destaquen les escales tallades
a la roca viva que el comte féu esculpir als seus serfs,
i als quals després es negà a pagar el preu
convingut. "Els prometé [mesures] curulles i les
hi donà rases". La Mare de Déu de Montgrony
pertany a les anomenades Verges Trobades, atès que
fou amagada en el lloc de veneració arran de la invasió
àrab. En aquesta zona, alguna citació històrica
hi situa un castell fortalesa utilitzat com a defensa de les
invasions sarraïnes. D'altra banda les troballes de restes
megalítiques i dòlmens confirmen la vida prehistòrica
en aquesta zona, prolífica en coves i amagatalls.
Sant
Pere de Montgrony: Situada sobre el santuari de Montgrony,
a 1.408 metres d'altitud. Sembla datar del segle VIII, tot
i que fou consagrada l'any 1138. L'edifici és un dels
millors exemples de l'art romànic. Pertanyia, al segle
XIII, al domini del castell de Mataplana
Avenc de Sant Ou
(antic nom popular de sant Eudald): Profund
avenc de 74 metres en dos trams verticals. Segons la llegenda,
utilitzat de passadís pel comte Arnau, anava a sortir
a les coves de Ribes.
|
|
Gorg dels Banyuts: Gorg situat
a la riera de Garfull, sota el camí de Montgrony. Conta
la llegenda que el comte Arnau en surt quan es fa fosc amb
el seu cavall envoltat de foc. Per aquest motiu ha estat sempre
un lloc temut pels pastors i habitants de la zona.
Bellampart: Masia enrunada, avui coneguda per cal Rogai,
on el comte Arnau hi confiava les donzelles gestants, fins
que donaven a llum. Està situada prop d'on es trobava
el castell de Blancafort.
Els
Closos: Paratge proper a Gombrèn, on es va lliurar
una batalla entre els Mataplana i els sarraïns. El comte
Arnau fugint del combat es refugià a la cova del Moltó.
Les
balmes del comte Arnau: Es troben a la cinglera de
Sant Pere d'Aüira, on probablement es troba l'anomenada
cova del Moltó. Aquestes balmes, segons la llegenda,
les utilitzà el comte per parar emboscades a les forces
sarraïnes, aprofitant el seu relleu.
Molí
del Comte: Molí, també anomenat molí
de Foradada, proper al gorg dels Banyuts, al servei de la
baronia de Mataplana, sovint mencionat com a amagatall del
comte.
Roca
del Gall: Roca que s'assembla a un gall, situada sobre
el gorg dels Banyuts. Diu la llegenda que quan el gall canta
a mitjanit és l'hora que el comte retorni a l'infern.
Pont
de la Foradada: Pont situat sobre la riera de Garfull,
a uns dos quilòmetres a la sortida de Gombrèn
en direcció a Castellar de N'Hug.
La
Mina: Un dels projectes atribuïts als Mataplana
i per extensió al comte fou el de portar l'aigua del
Llobregat fins a la vall de Mataplana. Prova d'aquesta obra
d'enginy medieval és una roca foradada, coneguda amb
el nom de la Mina. Aquesta obra no es va portar mai a terme
perquè el comte va renegar de Déu.
Can
Xandri: Masia del segle XIV a mig camí entre
Campdevànol i Sant Pere d'Aüira.
Clot
de l'Infern: Situat a la vall de Mataplana, a l'origen
del torrent del Querol, la llegenda també hi menciona
un lloc d'aparició del comte cavalcant envoltat de
foc de l'infern.
Monegals:
Indret situat sobre Montgrony, on la llegenda situa
un monestir de monjos benets, refugiats per protegir-se dels
àrabs. Certes interpretacions populars situen en aquest
lloc un important nucli habitat en l'època de la Reconquesta.
Sant
Joan de Mata: Antiga capella romànica, annexa
al castell de Mataplana, ha estat restaurada recentment. S'hi
celebra l'aplec el dia 8 de febrer.
|
