Ribes
de Freser: Població ja esmentada al segle X
sota el domini senyorial del castell de Ribes. Aquesta població
i la seva vall, anomenada vall Petraria, estaven adscrits
al comtat de la Cerdanya i a la diòcesi d'Urgell. Sovint
és escenari en les gestes llegendàries del comte
Arnau. Es pot visitar l'església de Santa Maria que
conserva alguns absis de la primitiva construcció romànica
del segle XI.
Castell de Ribes: No és
del tot clara la història de l'anomenat castell de
Ribes, mencionat a partir de l'any 1069; es menciona també
el castell de Segura, al collet de Roques Blanques, entre
els segles XIII i XIV i el castell de Sant Pere que possiblement
substituí el primitiu castell de Ribes. Aquest castell
pertanyia al rei Ramon Berenguer i era un lloc estratègic
fronterer amb els estats del rei de la corona catalano-aragonesa.
Diu la llegenda que el comte Arnau s'hi allotjava quan visitava
els seus serfs o anava de cacera pels voltants.
Montagut (terme de Campelles):
Lloc on avui hi ha el conegut hotel del mateix nom i que havia
estat un concorregut balneari, gràcies al renom de
les seves aigües termals.
Les coves de Ribes: Situades
al terme de Campelles, configuren el pas estratègic
d'entrada a la vall de Ribes camí de la Cerdanya (estret
de les Coves). Aquestes coves havien estat fortificades aprofitant
la seva estructura natural, diu la tradició que servien
de refugi als cristians que escapaven de les persecucions
àrabs. En aquest indret, els historiadors hi situen
una victòria dels comtes francs sobre els sarraïns.Popularment
han donat peu a diferents llegendes de fades i dones encantades;
i s'hi situa la sortida del forat de Sant Ou (antic nom popular
de Sant Eudald), utilitzat pel comte Arnau.
Pont de la Cabreta: Pont romànic,
també anomenat d'en Cabreta -és a dir, del dimoni-,
construït al segle XII, està situat al peu de
la N-152 i l'utilitzava el comte Arnau per travessar el riu
Freser. Formava part del camí ral entre Campdevànol
i Ribes de Freser.
Coll de la Portella: Indret de
vista privilegiada, pas natural entre Ogassa i Pardines, diu
la llegenda que el comte s'hi aturava per fixar l'esguard
en l'horitzó.
Sant Amand: Cim de 1.854 metres,
anomenat «Balcó del Ripollès», des
del qual es domina bona part del Baix Ripollès, l'Alta
Garrotxa, l'Alt Berguedà i Osona.
|
|
Pla de Pena:
Situat molt a prop del cim de Sant Amand, la llegenda hi situa
un castell convent de monges expulsades del monestir de Sant
Joan de les Abadesses, on a vegades pernoctava el comte. A
l'esguard de la llegenda, la història menciona aquest
castell l'any 1024, propietat d'un cunyat de Bernat Tallaferro,
de Guifré II i de l'abat Oliba.
Una cançó popular ripollesa recorda:
"Les monges de Sant Aimanç,
dotze monges, tretze infants"
Encara avui dia algunes pedres i uns rosers semblen els vestigis
en els quals hom reconeix les restes de l'estructura de pedra
del castell.
Bruguera: És l'agregat
més important de Ribes de Freser. L'antiga parròquia
de Sant Feliu de Bruguera ja és esmentada al segle
XI; cal destacar-ne, del seu art romànic original,
l'absis sobrealçat i el campanar de torre. Està
molt relacionat amb el castell de Pena, ja que pertanyia a
aquests senyors feudals.
Pardines: Municipi suposadament
esmentat des del segle IX, antiga possessió dels comtes
de Cerdanya. L'església de Sant Esteve conserva l'absis
i altres elements del segle XII. Prop de l'església
existeixen unes ruïnes, possiblement d'un antic castell
del segle XI. Al veïnat de Puigsac, l'església
de Santa Magdalena conserva tota l'estructura romànica
de l'any 1176.
Cingles de Ribamala: Cingles
per on passa el camí ral de Ripoll a Sant Joan de les
Abadesses. Segons la tradició oral a mitja nit hi solia
passar el comte Arnau.
St. Julià de Saltor: Antiga
parròquia amb una construcció romànica
del segle XI, lloc de pas habitual del comte.
Campelles: Lloc citat des de
l'any 918, pertanyent al comtat de Cerdanya. La seva església
romànica, del segle XI, està dedicada a Sant
Martí. De l'época feudal semblen restar les
ruïnes d'uns antics castells, un prop del poble i l'altre
al cim de la Berruga.
Les balmes del comte Arnau: Es
troben a la cinglera de Sant Pere d'Aüira, on probablement
es troba l'anomenada cova del Moltó. Aquestes balmes,
segons la llegenda, les utilitzà el comte per parar
emboscades a les forces sarraïnes, aprofitant el seu
relleu.
|
On dormir: