Ripoll: Població capital de comarca. Important pel seu monestir, l'església del qual fou consagrada l'any 888 pel bisbe Arnulf. Fou un dels grans centres de cultura i repoblació de la Catalunya Vella a l'alta edat mitjana, d'aquí el sobrenom que rep la vila de "Bressol de Catalunya". Sobresurten la portada, els absis, el claustre i les tombes dels primers comtes catalans. També és important el seu museu etnogràfic.
Cingles de Ribamala: Cingles per on passa el camí ral de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses. Segons la tradició oral a mitjanit hi solia passar el comte Arnau.
St. Julià de Saltor: Antiga parròquia amb una construcció romànica del segle XI, lloc de pas habitual del comte.
Coll de Jou: Coll que separa les muntanyes de Sant Amand i el Taga, en el qual hi ha el refugi Sant Jordi per a excursionistes.
Sant Amand: Cim de 1.854 metres, anomenat «Balcó del Ripollès», des del qual es domina bona part del Baix Ripollès, l'Alta Garrotxa, l'Alt Berguedà i Osona.
Pla de Pena: Situat molt a prop del cim de Sant Amand, la llegenda hi situa un castell convent de monges expulsades del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on a vegades pernoctava el comte. A l'esguard de la llegenda, la història menciona aquest castell l'any 1024, propietat d'un cunyat de Bernat Tallaferro, de Guifré II i de l'abat Oliba. Una cançó popular ripollesa recorda:
"Les monges de Sant Aimanç, dotze monges, tretze infants" Encara avui dia algunes pedres i uns rosers semblen els vestigis en els quals hom reconeix les restes de l'estructura de pedra del castell.
La Tuta: Masia del segle XIII que deu el seu nom a la proximitat d'una cova o tuta.
Coll del Vent: Magnífic paratge situat a sota de la cinglera sud de Sant Amand. Lloc de bellesa natural incomparable, on diu la llegenda que havien vist passejar l'espectre del comte Arnau les nits de tempesta.