Sant Joan de les Abadesses: Localitat de la vall del
Ter important pel seu monestir d'abadesses, consagrat l'any
887. Construït per ordre de Guifré el Pelòs
perquè en fos abadessa la seva filla Emma. D'aquesta
construcció, joia de l'art romànic, cal destacar-ne
els seus absis, i el seu grup escultòric del Santíssim
Misteri de l'any 1251. També cal destacar el Museu
annex, el claustre gòtic i el Palau Abacial. També
cal destacar el monument atribuït al comte Arnau, situat
a la plaça Clavé. Les abadesses desaparegueren
de Sant Joan arran d'una denúncia de Bernat Tallaferro
contra l'abadessa Ingilberga per les suposades deshonestedats
comeses per les monges, fet que provocà el tancament
del monestir. El tema de la immoralitat de les monges es convertí
en motiu central mitjançant la literatura i el folklore
de la llegenda del comte Arnau. Segons aquesta, existien,
fins i tot, túnels que connectaven aquesta població
amb Gombrèn.
Estació
de Sant Joan: Estació del ferrocarril construït
per a l'explotació de les mines de carbó d'Ogassa
(1875-1880) i que actualment ha desaparegut, perduda la seva
utilitat original. Antigament la línia arribava fins
a l'estació de Toralles, un xic més amunt, per
tal de transportar el mineral extret de les mines.
Ciment
de can Benet: Antiga fàbrica encara en funcionament,
productora de ciment ràpid fet amb pedra del país
i que és dels més reconeguts de Catalunya. Construïda
al segle XIX, sembla ser la primera fàbrica d'aquest
tipus de la península ibèrica.
Surroca
de Baix i prat del Pinter: Antics veïnats miners
actualment reconvertits al turisme i a les activitats agroalimentàries.
Ca
l'Enric: Masia que es troba prop de la bifurcació
cap a Sant Martí de Surroca.
Can
Camps, el Joncar, Bassaganya: Masies citades en algunes
variants de la llegenda del comte Arnau. Es diu que el comte
hi cercava refugi quan el temps era fred i ventós.
Sant
Martí de Surroca: Antiga església romànica
parroquial, adscrita al monestir de Sant Joan, consagrada
pel bisbe Arnulf al voltant de l'any 1000. Des d'aleshores
ençà ha sofert nombroses transformacions arquitectòniques.
Coll
de Jou: Coll que separa les muntanyes de Sant Amand
i el Taga, en el qual hi ha el refugi Sant Jordi per a excursionistes.
|
|
Sant Amand: Cim de 1.854 metres,
anomenat «Balcó del Ripollès», des
del qual es domina bona part del Baix Ripollès, l'Alta
Garrotxa, l'Alt Berguedà i Osona.
Pla de Pena: Situat molt a prop
del cim de Sant Amand, la llegenda hi situa un castell convent
de monges expulsades del monestir de Sant Joan de les Abadesses,
on a vegades pernoctava el comte. A l'esguard de la llegenda,
la història menciona aquest castell l'any 1024, propietat
d'un cunyat de Bernat Tallaferro, de Guifré II i de
l'abat Oliba.
Una cançó popular ripollesa recorda:
"Les monges de Sant Aimanç, dotze monges, tretze
infants"
Encara avui dia algunes pedres i uns rosers semblen els vestigis
en els quals hom reconeix les restes de l'estructura de pedra
del castell.
Sant
Martí d'Ogassa: Església romànica,
consagrada al segle X pel bisbe Arnulf, tot i que fou modificada
als segles XI i XII. Es troba a 1.370 metres d'altitud.
Santa
Maria de Vidabona: Església romànica,
coneguda des del segle XI i antiga parròquia, molt
poc poblada i mencionada en alguna variant de la cançó
del comte Arnau.
El
Jofrè: Masia prop de la qual hi ha les salines
del Jofrè, paratge on segons versions de la llegenda
passava sovint el comte Arnau cavalcant.
Coll
del Vent: Magnífic paratge situat a sota de
la cinglera sud de Sant Amand. Lloc de bellesa natural incomparable,
on diu la llegenda que hi havien vist passejar l'espectre
del comte Arnau les nits de tempesta.
Cingles
de Ribamala: Cingles per on passa el camí ral
de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses. Segons la tradició
oral a mitjanit hi solia passar el comte Arnau.
La
Tuta: Masia del segle XIII que deu el seu nom a la
proximitat d'una cova o tuta.
El
Boix: Masia prop de la qual hi ha el paratge de les
salines del Boix, on el comte Arnau solia donar sal al seu
cavall per fer-lo més ràpid. Pertanyia al terme
de l'antiga parròquia de Santa Maria de Vidabona.
Solanguit:
Antiga masia, els avui habitants de la qual encara testimonien
la creença popular en les malifetes i aparicions llegendàries
del comte Arnau.
|
