Inici > Queralbs
Queralbs
Un poble mil.lenari on les muntanyes hi han fet història.
Queralbs és un bell municipi que té un gran interès turístic i paisatgístic. El santuari de Núria és dins del seu terme municipal. El poble està situat en un vessant que fa un pendent molt pronunciat, i és un dels més característics de la Vall de Ribes, amb carrerons estrets i cases de pedra, amb teulada de pissarra i altres elements de fusta originals, totes perfectament restaurades.
Història
Queralbs és un poble mil.lenari. La primera menció històrica de Queralbs apareix a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, del 839, on el lloc anomenat Keros Albos és citat al costat de Fustiniano, l'actual Fustanyà.
Història
Queralbs és un poble mil.lenari. La primera menció històrica de Queralbs apareix a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, del 839, on el lloc anomenat Keros Albos és citat al costat de Fustiniano, l'actual Fustanyà.
L'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Queralbs data del 30 de juliol de l'any 978. L'any 1273 el fill de Jaume I el Conqueridor, l'infant Jaume, va concedir als homes de Queralbs i Fustanyà el privilegi dels drets de pastura de les dites parròquies, que pertanyien al rei.
Les muntanyes de Queralbs han estat tradicionalment llocs de pastura de ramats transhumants de tot el país. A finals del segle XIX i principis del XX, la mineria va ser un important motor econòmic que ha desaparagut completament. L'aprofitament dels recursos hidràulics és actiu des del principis del segle XX, amb el funcionament de cinc centrals hidroelèctiques, i juntament amb el sector turístic, són els motors econòmics actuals.
Les muntanyes de Queralbs han estat tradicionalment llocs de pastura de ramats transhumants de tot el país. A finals del segle XIX i principis del XX, la mineria va ser un important motor econòmic que ha desaparagut completament. L'aprofitament dels recursos hidràulics és actiu des del principis del segle XX, amb el funcionament de cinc centrals hidroelèctiques, i juntament amb el sector turístic, són els motors econòmics actuals.
Superfície: 93,81 km2
Habitants: 201
Altitud S/nivell del mar: 1236 m
Nucli agregat: Serrat.
Nuclis diseminats:
Fustanyà, La Farga, Rialb, Vilamanya i Núria.
+ informació
Ajuntament de Queralbs
Pl. de la Vila, 3
Tel. 972 72 73 61
Fax. 972 72 79 82
www.ddgi.es/queralbs
Ajuntament de Queralbs
Pl. de la Vila, 3
Tel. 972 72 73 61
Fax. 972 72 79 82
www.ddgi.es/queralbs
Llocs d'interès
Església de Sant Jaume de Queralbs
Església de Sant Jaume de Queralbs
L'església fou consagrada al segle X i, dos segles més tard, fou reedificada coincidint amb l'augment de població produït a la zona.
L'edifici, d'una sola nau, és cobert amb una volta apuntada, ja que l'anterior quedà malmesa amb el terratrèmol de 1428. Posteriorment s'hi afegí el campanar, la sagristia i s'allargà la nau; també s'amplià amb dues capelles laterals que formen un petit creuer.
De la mateixa manera que Santa Cecília de Molló presenta l'absis més estret que la nau. L'element més interessant de l'església és el porxo, format per sis arcs sostinguts per columnes de marbre blau. És un dels porxos més ben conservats que ens ha arribat. En els capitells hi podem observar figures humanes, animals i fantàstiques. Mostren una clara influència del taller escultòric del Rosselló.
Església de Sant Sadurní de Fustanyà
Edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada amb un absis semicircular. Per les seves característiques es poden datar els seus orígens cap al segle XII, fruit de la reedificació sobre la primitiva església consagrada l'any 978.
Durant els segles XV i XVII es van realitzar algunes modificacions com l'ampliació de la nau central amb dues capelles, la construcció d'una sagristia amb capella i l'edificació d'un campanar de torre coronat per una petita espadanya.
central i el transsepte s´alça una
Cal destacar el pòrtic que cobreix el mur sud, compost per sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre cinc columnes, constituint el conjunt un dels millors exemplars de porxo del romànic català. Les columnes són de marbre de vetes blau-blanc mentre que els capitells i les arcades són de pedra calcària compacta.
De la porta d'entrada a l'església, oberta amb un simple arc de migpunt, cal destacar-ne els seus batents de fusta, que conserven encara restes de la ferramenta original.
Santuari de la Mare de Déu de Núria
Núria és un lloc de pelegrinatge concorregut. A quasi dos mil metres d’altura, ofereix no sols un recer natural entre grans cims, sinó també el recer espiritual d’un santuari marià d’arrels i tradicions antigues. Espai idoni per organitzar-hi recessos i dies de meditació i pregària.
Els preveres i l’equip que en té cura estan a la vostra disposició per oferir-vos un ambient d’espiritualitat, amb una litúrgia sòbria i viscuda, i solemnitzada per música d’orgue.
Els preveres i l’equip que en té cura estan a la vostra disposició per oferir-vos un ambient d’espiritualitat, amb una litúrgia sòbria i viscuda, i solemnitzada per música d’orgue.
Però Vall de Núria no només és el Santuari, també és molt més. Tot un món de sensacions des del primer moment.
L’estació de muntanya Vall de Núria, d'una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme municipal de Queralbs. Dominant un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, envoltada per cims de gairebé 3.000 metres i d'on neixen multitud de fonts i torrents.
Us proposem gaudir d’aquest paisatge espectacular d’alta muntanya amb un transport singular: el tren cremallera. Té un recorregut de 12,5 km i supera un desnivell de més de 1.000 metres.
L’estació de muntanya Vall de Núria, d'una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme municipal de Queralbs. Dominant un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, envoltada per cims de gairebé 3.000 metres i d'on neixen multitud de fonts i torrents.
Us proposem gaudir d’aquest paisatge espectacular d’alta muntanya amb un transport singular: el tren cremallera. Té un recorregut de 12,5 km i supera un desnivell de més de 1.000 metres.
