El portal turístic de la comarca del Ripollès
TEMPS ACTUAL A:
Toses
A la vall de Toses els racons on trobar el silenci i la màgia dels seus paisatges imponents i únics, semblen infinits.
Situat a la Vall de Ribes. Travessat per dues grans vies de comunicació que uneixen Barcelona i Puigcerdà, i per tant, Catalunya amb França: la carratera N-152 (Collada de Toses) i el Ferrocarril Transpirinenc amb parada a Toses.
Història
El municipi de Toses està format per un conjunt de 4 pobles: Toses, Nevà, Fornells de la Muntanya i Dòrria.
Toses és un dels pobles més antics de la Vall de Ribes, citat com a Toses per primer cop el 839 dC. El Castell de Toses, que pertanyia a la família noble de la Cerdanya Urtx, era el centre jurisdiccional de la seva vall. Nevà ha estat sempre unit històricament al domini feudal de Toses, tot i tenir autonomia parroquial plena, ser tant antic com ell i haver arribat a tenir més habitants censats que Toses.
Història
El municipi de Toses està format per un conjunt de 4 pobles: Toses, Nevà, Fornells de la Muntanya i Dòrria.
Toses és un dels pobles més antics de la Vall de Ribes, citat com a Toses per primer cop el 839 dC. El Castell de Toses, que pertanyia a la família noble de la Cerdanya Urtx, era el centre jurisdiccional de la seva vall. Nevà ha estat sempre unit històricament al domini feudal de Toses, tot i tenir autonomia parroquial plena, ser tant antic com ell i haver arribat a tenir més habitants censats que Toses.
Fornells de la Muntanya té els seus orígens aparentment com a refugi hivernal dels habitants de Dòrria, per aquesta raó actualment la seva parròquia encara és sufragania de la de Dòrria. Dòrria situat a 1,550 m, és el poble més alt del Ripollès i un dels més alts de Catalunya. El poble apareix documentat el 839 dC i l'església de Sant Víctor de Dòrria es va consagrar l'any 903. És travessat pel Camí dels Carlins, camí reial que unia les valls de Ter amb la Cerdanya El Veïnat d'Espinosa pertany a Dòrria, antigament hi havia la casa comunal de la baronia de Toses i més tard l'escola.
Superfície: 57,82 Km²
Habitants: 153
Altitud s/nivell del mar: 1,444 m
Nuclis agregats:
Pobles de Toses, Nevà, Fornells de la Muntanya i Dòrria i veïnat d'Espinosa.
Superfície: 57,82 Km²
Habitants: 153
Altitud s/nivell del mar: 1,444 m
Nuclis agregats:
Pobles de Toses, Nevà, Fornells de la Muntanya i Dòrria i veïnat d'Espinosa.
Llocs d'interès
Sant Cristòfol de Toses
Sant Cristòfol de Toses
Església situada en un indret des d'on podrem admirar la vall de Toses. Fou construïda en dues fases: la nau i el campanar al segle XI, i l'absis, un segle més tard. L'església està formada per una sola nau coronada per un absis i coberta amb volta de canó apuntada. Destaca el campanar, de planta quadrada i dos pisos, i una senzilla decoració d'estil romànic llombard.
A l'interior es conserven importants fragments de pintura mural del segle XII; les pintures de l'absis són una fidel reproducció de les originals, conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, en les quals hi podem observar un pantocràtor i escenes de la vida de Caïm i Abel. A la volta de la nau podem observar restes originals de pintures romàniques. Fixem-nos també en la ferramenta de la porta, que ens permet observar com era la forja medieval al Ripollès.
Dòrria
Sant Victor de Dòrria
Sant Victor de Dòrria
Durant molt de temps s'ha cregut que Sant Víctor de Dòrria era un edifici dels segles XI i XII, que hauria estat molt modificat al llarg del temps. Però arrel de la descoberta de les pintures murals romàniques, s'ha considerat que una part dels murs actuals són del segle X, quan es feu la primera consagració, i per tant, preromànics.
L'església presenta una sola nau culminada amb un absis rectangular no diferenciat en planta. Posteriorment se substituí la coberta per la volta de canó, s'allargà la nau i es
canvià la ubicació de la porta; a l'exterior, al costat de l'accés actual, es veuen les restes de la porta original, amb forma d'arc de ferradura.
Les pintures murals daten del segle XII. La zona del presbiteri és presidida per la Maiestas Domini, envoltada dels símbols dels evangelistes. A cada costat s'hi representaren els arcàngels Miquel i Gabriel i ja en els murs, els apòstols. A l'arc triomfal es conserven dos símbols del zodíac (bessons i sagitari). La Maiestas Mariae, acompanyada dels profetes David, Ezequiel i els àngels, es troba a la volta de la nau. A la paret sud del presbiteri s'ha conservat un rostre que data de l'època preromànica (segle X).
Les pintures murals daten del segle XII. La zona del presbiteri és presidida per la Maiestas Domini, envoltada dels símbols dels evangelistes. A cada costat s'hi representaren els arcàngels Miquel i Gabriel i ja en els murs, els apòstols. A l'arc triomfal es conserven dos símbols del zodíac (bessons i sagitari). La Maiestas Mariae, acompanyada dels profetes David, Ezequiel i els àngels, es troba a la volta de la nau. A la paret sud del presbiteri s'ha conservat un rostre que data de l'època preromànica (segle X).
Fornells de la Muntanya
Sant Martí de Fornells
Sant Martí de Fornells
Peculiar església romànica que degut a les seves diverses modificacions i ampliacions en la nau original ha adquirit els volums actuals.
La seva imatge rústica i enlairada es veu reforçada per la graciosa escalinata a la façana oriental i pel robust campanar de cadireta.
La seva imatge rústica i enlairada es veu reforçada per la graciosa escalinata a la façana oriental i pel robust campanar de cadireta.
Fornells de la Muntanya
Museu del Pastor
Museu del Pastor
Museu on podreu conèixer la vida dels pastors de la vall, a través d'una acurada i interessant col•lecció d'eines, estris i remeis, mitjançant la qual, es mostra un mode de vida tradicional i una cultura que ha marcat profundament el caràcter de les poblacions del Pirineu, i en particular del nostre municipi.
Nevà
Sant Cristòfol de Nevà
Sant Cristòfol de Nevà
Temple romànic del segle XI, del que resten dempeus les parets i el campanar. Les seves runes ens traslladen de manera evocadora al temps en que Nevà fou refugi dels càtars, la presència dels quals pot intuir-se en els diferents vestigis disseminats pels voltants del poble. Destaquen les runes del que se suposa fou convent, i la creu en baix relleu presumiblement càtara procedent d'aquest. Podem observar aquesta enigmàtica creu a la façana de la església de la Mare de Déu del Carme, construïda al segle XVIII i actua temple litúrgic del poble.
Nevà
Mare de Déu del Carme
Mare de Déu del Carme
Aquest és un temple de belles proporcions, que al segle XVIII va passar a ser l'església parroquial en substitució de la de Sant Cristòfol.
El seu harmònic campanar i la senzillesa de formes fan d'ell un edifici completament integrat en el paisatge rural i bucòlic de Nevà. Destaca la creu en baix relleu que popularment es creu que prové de les runes presumiblement càtares dels afores del poble. Podem observar aquesta enigmàtica creu a la façana de la església de la Mare de Déu del Carme, al costat dret de l'entrada al temple. A l'interior podrem veure un dels rars exemples de decoració litúrgica del segle XVIII que resten a la Vall de Ribes.
El seu harmònic campanar i la senzillesa de formes fan d'ell un edifici completament integrat en el paisatge rural i bucòlic de Nevà. Destaca la creu en baix relleu que popularment es creu que prové de les runes presumiblement càtares dels afores del poble. Podem observar aquesta enigmàtica creu a la façana de la església de la Mare de Déu del Carme, al costat dret de l'entrada al temple. A l'interior podrem veure un dels rars exemples de decoració litúrgica del segle XVIII que resten a la Vall de Ribes.
