Inici > Ogassa
Ogassa
El patrimoni vinculat a les explotacions mineres de carbó.
El municipi d'Ogassa està al bell mig de la comarca del Ripollès. Limita amb els pobles de Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Campdevànol. La Serra Cavallera , situada al nord del municipi, d’est o oest, presenta les muntanyes més importants i emblemàtiques d’Ogassa, encapçalada pel Taga de 2035 m d’altitud.
El municipi es creuat per nombrosos torrents i l’abundància d’aigua es fa evident amb les nombroses fonts que brollen dins el municipi.
Les fonts més representatives i conegudes són la Font Gran, la del Miner, situada a l’avinguda de les mines, la del Freixe, entre d’altres.
El municipi d’Ogassa, per la seva gran extensió, té una gran diversitat de vegetació que ofereix la possibilitat de passejar per boscos de pi roig, roure, faig i bedoll, així com contemplar zones de matoll i àrees de pastura d’alta muntanya. Aquesta diversitat de flora contribueix a que hi visqui una fauna molt variada.
Un altre dels atractius naturals d’Ogassa, a més dels paisatgístics, és l’existència de coves i baumes, com ara les coves dels Encantats a Sant Martí de Surroca i l’existència de fòssils relacionats amb la gènesi del carbó.
El municipi es creuat per nombrosos torrents i l’abundància d’aigua es fa evident amb les nombroses fonts que brollen dins el municipi.
Les fonts més representatives i conegudes són la Font Gran, la del Miner, situada a l’avinguda de les mines, la del Freixe, entre d’altres.
El municipi d’Ogassa, per la seva gran extensió, té una gran diversitat de vegetació que ofereix la possibilitat de passejar per boscos de pi roig, roure, faig i bedoll, així com contemplar zones de matoll i àrees de pastura d’alta muntanya. Aquesta diversitat de flora contribueix a que hi visqui una fauna molt variada.
Un altre dels atractius naturals d’Ogassa, a més dels paisatgístics, és l’existència de coves i baumes, com ara les coves dels Encantats a Sant Martí de Surroca i l’existència de fòssils relacionats amb la gènesi del carbó.
Història
El municipi d’Ogassa es coneix arreu per les mines de carbó que s’explotaren entre finals del segle XVII i el 1967. La seva existència motivà no només el progrés d’Ogassa, sinó que també fou l’element clau que propicià l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880, a fi de traslladar ràpidament el carbó cap a Barcelona. Bona prova d'aquesta prosperitat econòmica en són els 1578 habitants que tenia el municipi d'Ogassa l'any 1900. Un dels altres factors econòmics que propiciaren el progrés del municipi van ser les indústries cimenteres Balaguer i Benet.
Superfície: 46 km2
Habitants: 260
Altitud sobre el nivell del mar: El seu caràcter totalment muntanyós fa que la seva altitud respecte al nivell del mar oscil.li entre els 2.035 m de la muntanya de la Taga i els 800 - 900 m de les fondalades que hi ha a la part baixa del municipi.
Nuclis agregats:
Format per 5 veïnats: Sant Martí de Surroca, Sant Martí d'Ogassa, Surroca de Baix, Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona. Els nuclis més importants són Surroca de Baix i el ba- rri del Prat del Pinter. La capital és Ogassa, situada al nucli de Surroca de Baix.
El municipi d’Ogassa es coneix arreu per les mines de carbó que s’explotaren entre finals del segle XVII i el 1967. La seva existència motivà no només el progrés d’Ogassa, sinó que també fou l’element clau que propicià l’arribada del ferrocarril al Ripollès l’any 1880, a fi de traslladar ràpidament el carbó cap a Barcelona. Bona prova d'aquesta prosperitat econòmica en són els 1578 habitants que tenia el municipi d'Ogassa l'any 1900. Un dels altres factors econòmics que propiciaren el progrés del municipi van ser les indústries cimenteres Balaguer i Benet.
Superfície: 46 km2
Habitants: 260
Altitud sobre el nivell del mar: El seu caràcter totalment muntanyós fa que la seva altitud respecte al nivell del mar oscil.li entre els 2.035 m de la muntanya de la Taga i els 800 - 900 m de les fondalades que hi ha a la part baixa del municipi.
Nuclis agregats:
Format per 5 veïnats: Sant Martí de Surroca, Sant Martí d'Ogassa, Surroca de Baix, Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona. Els nuclis més importants són Surroca de Baix i el ba- rri del Prat del Pinter. La capital és Ogassa, situada al nucli de Surroca de Baix.
+ informació
Ajuntament d'Ogassa
Av. de les mines, 13
Tel. 972 72 03 80
Fax. 972 72 03 80
www.ddgi.es/ogassa
Ajuntament d'Ogassa
Av. de les mines, 13
Tel. 972 72 03 80
Fax. 972 72 03 80
www.ddgi.es/ogassa
Llocs d'interès
Patrimoni vinculat a les explotacions mineres de Carbó
Patrimoni vinculat a les explotacions mineres de Carbó
Si per una cosa és conegut arreu el municipi d'Ogassa és gràcies a les mines de carbó que s'explotaren entre finals del segle XVIII i el 1967. La conca minera s'estén d'oest a est, seguint el traçat de la Serra Cavallera des de Bruguera fins a Camprodon, passant pel Coll de Jou, Ogassa, Surroca, la Collada de la Creu i Torre Cavallera, amb una llargada d'uns 15 Km i una amplada màxima d'un quilòmetre.
Les fonts: de la Nina, de la Mona, de la Dou, Can Xisquet, del Miner, del Freixe i la font Gran
De tot el regitzell de fonts que donen cos al municipi d'Ogassa cal destacar la font del Miner, situada a l'avinguda de les mines; la font Gran, a la qual s'accedeix per un camí que sortint des del Taller voreja la riera, la font del Freixe que proveeix d'aigua la població, i la de la Nina, situada a la crüilla de l'avinguda de les Mines amb la plaça Dolça, la qual recorda que Ogassa, l'any 1987 va rebre la distinció de població primera classificada del guardó "Vila en flor de Catalunya".
Sant Martí d'Ogassa i Sant Martí de Surroca
L'excursionista, l'historiador o simplement el turista interessat a conèixer les arrels remotes del municipi té l'oportunitat d'endinsar-se al període medieval gràcies a un ric patrimoni integrat per nombroses esglésies romàniques.
Els edificis més ben conservats i de més tradició històrica són l'església de Sant Martí d'Ogassa (s. X), situada a 1.370 m. d'altitud, al camí de Coll de Jou, i l'església de Sant Martí de Surroca (s. XI), al NE del terme, al camí de Coll de Pal.
Els edificis més ben conservats i de més tradició històrica són l'església de Sant Martí d'Ogassa (s. X), situada a 1.370 m. d'altitud, al camí de Coll de Jou, i l'església de Sant Martí de Surroca (s. XI), al NE del terme, al camí de Coll de Pal.
Els Cims
La Serra Cavallera, situada al nord del municipi, d'est a oest, presenta les muntanyes més importants d'Ogassa. El cim més emblemàtic, de més alçada de la serra i alhora de l'interior del Ripollès, és el Taga (2035 m), punt d'es d'on es pot contemplar la serra d'Encija, el Pedraforca, la serra del Cadí, el Puigllançada i la Tossa d'Alp.
Altres cims significatius de la Serra Cavallera, però de menys altitud, són: el puig Estela (2007 m), el puig de Coma d'Olla (1930 m), el puig del Pla de les Pasteres (1893 m) i la Portella d'Ogassa (1790 m).Una menció a part mereix la muntanya de Sant Amand (1854 m), situada entre el coll de Jou, al nord, i el coll de Corones o de Saltor, a migjorn. La seva presència visible des de la plana de Vic fa que es conegui Sant Amand com El balcó del Ripollès.
Els Fòssils
Un element pel que és conegut Ogassa, en especial entre els aficionats a la geologia, són els fòssils, estretament relacionats a la gènesi del carbó.El principal jaciment és al Tall Obert de can Camps, paratge on es poden localitzar gran diversitat de fòssils, però hi dominen 4 espècies: les aletopterídies, espècie d'arbres amb les fulles semblants a les falgueres actuals.
Una segona classe són les pecopterídies. També podem trobar els arbres del tipus calamitals, que es caracteritzen per la seva semblança amb els equisets actuals. Una quarta tipologia són les esfenofi•lals, plantes herbàcies, de tija llarga i ramificada, amb nusos ientrenusos semblants als equisets.Cal recordar que, per preservar-ne la conservació, està prohibit arrencar fòssils.
Altres visites d'interès:
L'oferta queda completada amb els edificis de les antigues parròquies de Sant Julià de Saltor (s. XI), Santa Maria de Vidabona (s. XII) i la capella de Santa Bàrbara (1881 - 1882), situada al barri del Prat del Pinter, i edificada pels miners perquè els protegís de la feixuga tasca minera.
