Castellano | English | Français
TEMPS ACTUAL A:

Content on this page requires a newer version of Adobe Flash Player.

Get Adobe Flash player
Sant Joan de les Abadesses
La gent que vivia escampada per la vall s'instal.là al voltant del monestir i així fou com nasqué la vila.
La vila de Sant Joan de les Abadesses ocupa el centre d’una vall pre-pirinenca, travessada pel riu Ter de llevant a ponent i encerclada per muntanyes altes.  Limita amb Ripoll a l’oest, amb Vallfogona al Sud, amb Ridaura al sud-est, amb la vall de Bianya i Sant Pau de Segúries al est, amb Camprodon al nord i amb Ogassa al nord i nord-est.

Història

Els primers indicis de poblament de la vall es remunten al Paleolític inferior, fa uns 200.000 anys.
Cal suposar que des de la prehistòria fins al segle IX hi hagué una presència humana constant, formada per una societat rural. Guifré el Pelós va fundar el monestir de Sant Joan a les darreries del segle IX, en el seu esforç de repoblar les terres de la Catalunya Central reconquerides als àrabs.
La gent que vivia escampada per la vall s'instal•là al voltant del monestir i així fou com nasqué la vila; poc a poc, la població va anar augmentant. 

El poble mantenia una estreta relació i, fins i tot, dependència, amb el monestir però en època moderna i contemporània el govern del monestir i de la vila s’anaren diferenciant progressivament. El segle XIX, fou una època de transformacions que modernit-zaren la vila: arribà el ferrocarril gràcies a l’explotació de les mines de carbó de Surroca i la indústria guanyà terreny a l’agricultura i a la ramaderia.


Superfície: 53,41Km2
Habitants: 3850
Altitud S/nivell del mar: 775 m

Nuclis agregats:
Colònia Llaudet
Sant Joan de les Abadesses
+ informació
Ajuntament de Sant Joan
de les Abadesses
Pl. Major, 3
Tel. 972 72 01 00
Fax. 972 72 08 94
www.santjoandelesabadesses.com
Llocs d'interès
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Va ser fundat al segle IX per Guifré el Pelós i la primera abadessa en fou Emma, la seva filla. La comunitat femenina fou expulsada al segle XI per raons poc clares (amb aquest fet s'hi relaciona la llegenda del comte Arnau) i s’hi va instal•lar una comunitat masculina que va continuar la tasca iniciada per les abadesses.  L’actual construcció data del segle XII. La disposició dels absis respon a una influència occitana. Guarda en el seu interior un magnífic grup escultòric del segle XIII conegut com a Santíssim Misteri, obra de transició entre el romànic i el gòtic que representa el davallament de la creu.
També s’hi troben retaules gòtics dedicats a Sant Agustí i Santa Maria la Blanca, i el sepulcre del Beat Miró, també d’estil gòtic. Les tres peces són un exemple de la producció de l’important taller d’escultura que va acollir la vila al segle XIV. El claustre gòtic, amb les arcades  romàniques que comunicaven amb la sala capitular en una de les parets, i la capella barroca dels Dolors, amb una preciosa talla contemporània de la Pietat, de l’escultor Viladomat, completen el conjunt.
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Palau de l'Abadia
Residència dels abats, data dels segles XII-XV. L’escut que es conserva en la major part dels capitells del claustre gòtic interior és d’Arnau de Villalba, l’abat que el feu ampliar. Destaca també la sala tosca. En un anacronisme poètic, el poeta Joan Maragall convertí l'edifici en escenari de la llegenda del comte Arnau.
El Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses, del s. XIV, acull el Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau.
A través del centre es pot conèixer un símbol mític de Catalunya, el Comte Arnau.
El Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau vol donar les claus per a entendre l'origen i l'evolució de figura del Comte Arnau des d'una perspectiva que abasta el folklore, la història, la música i la literatura. A través d'audiovisuals, interactius, escenografies, plafons retroil·luminats... es dóna a conèixer la cançó, la llegenda i com, el Comte Arnau, ha esdevingut un Mite que perdura en el temps.
També hi ha una exposició permanent “ Romànic una volta pel Ripollès”: Es tracta d'un recorregut per les esglésies romàniques del Ripollès dels segles XI, XII i XIII, a través d'unes maquetes que han estat construïdes utilitzant els mateixos materials que els edificis reals: pedra, pissarra, ferro i fusta."
Palau de l'Abadia
+ informació
Pl. de l’Abadia, 9
17860 Sant Joan de les Abadesses
Tel. 972 72 05 99
www.terradecomtes.cat
Plaça Abadessa Emma
La font monumental va ser dedicada pel poble mexicà al mestre Jaume Nunó i Roca, santjoaní i autor de la música de l’himne nacional de Mèxic. Darrera de la Plaça hi ha el Palmàs, la seva casa natal.
La nostra vila està agermanada amb la ciutat mexicana de San Luís Potosí, on va néixer l’autor de la lletra de l’himne nacional Mexicà, Francisco González Bocanegra.
Plaça Abadessa Emma
Ecomuseu El Molí Petit, el molí de les Abadesses
Molí fariner d'origen medieval i vinculat al monestir. Va mantenir el seu ús fins la dècada de 1960, quan una esllavissada va destruir el canalet que portava l'aigua fins a la bassa de darrrera l'edifici i quedà en desús.Actualment acull un Centre d'Interpretació de l'Ecosistema fluvial
El Molí Petit
+ informació
CEA Alt Ter als telèfons 972 72 13 17 i 686 11 33 44
www.alt-ter.org
Vila Vella
Creada de nova planta a principis del segle XIII. Fou organitzada segons l’esquema de les ciutats romanes: una sèrie de carrers paral.lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre; d’aquí el seu traçat poc habitual comparada amb d'altres viles medievals.
Els carrers tenien assignades funcions alternes: uns eren destinats al pas de vianants i eren els carrers ignes, per això les façanes eren més boniques (Major, Comamala, Pere Planas i Jussà), els següents eren els destinats a entrades d’animals, carros i activitats insalubres (Pere Portussa, Ponç de Monells, Asprer i Talrich). També hi havia carrers d’oficis, on s’agrupaven els gremis, d’aquí noms com carrer Canonaires o carrer dels Tints.
Vila Vella
Pont Vell
Les bases d’aquest pont daten del 1138, quan es va acabar la construcció del pont romànic que donava entrada a la vila. Malmès pel terratrèmol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic de més llum de la península. Al final de la Guerra Civil va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir fidelment, amb la volta gòtica i les petites arcades del pont romànic.
Pont Vell de Sant Joan
Sant Pol
Després del pont continuava el camí que s’endinsava a la vall, i a la seva vora va aparèixer el primer nucli urbà i aquesta església, en aquell temps parròquia dels vilatans. Dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta, data del segle XII. El seu actual estat la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de construcció de les esglésies de l’època.
Des del 1997 acull el monument a la Sardana, obra de l’escultor santjoaní Francesc Fajula. L’església es troba al costat de la Pl. Anselm Clavé, urbanitzada cap al 1920 per Jeroni Martorell, amb l’expansió de la vila. La font que ornamenta la plaça és obra de Josep Camps i està coronada per una estàtua que representa el Comte Arnau.
Sant Pol
Ruta del Ferro i del Carbó
Itinerari que uneix Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Ogassa seguint l’antic traçat de la via del tren. El tren arribà a Sant Joan de les Abadesses el 1880 per transportar el carbó extret de les mines d’Ogassa i cent anys més tard circulà l’últim tren. Amb aquest itinerari reviurem el passat a través del patrimoni industrial conservat com les diferents estacions i caselles de la línia ferroviària.
També podrem gaudir de la natura, ja que el traçat transcorre paral•lel al riu Ter i pel costat de camps de cultiu i de pastura. Cap a la meitat de la ruta trobarem el Pantà de Cal Gat, un espai natural sorgit a partir de la construcció d’una resclosa, i on podrem gaudir d’un petit itinerari al voltant del pantà amb plafons explicatius de la flora i la fauna.
Ruta del Ferro i del Carbó

Altres visites d'interès:

- SANT MIQUEL DE LA INFERMERIA dificada al segle XII, era la capella de la infermeria del monestir, al servei dels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa. Juntament amb el Monestir i el Palau de l’Abadia configurava el clos monàstic. 

PLAÇA MAJOR Era el centre de vida social i d’intercanvi econòmic. Jaume I el Conqueridor va donar permís per tal de fer-hi el mercat setmanal, que actualment té lloc al Passeig Comte Guifré. Voltada per cases porxades, conserva les columnes amb elements gòtics. A la banda nord-oest, els porxos havien estat dobles, i acollien una taula de pedra en la qual els paraires i teixidors amidaven els seus draps. D’aquí parteixen els principals carrers de la Vila Vella, entre d’ells el Major.

ERA D'EN SERRALTA És una era tancada que inclou una pallissa amb una arcada gòtica. Les seves parets perimetrals són part de la muralla medieval i d’una de les seves torres de vigilància.

- MURALLA Voltava tota la Vila Vella protegint-la dels atacs de l’exterior. Constava de 24 torres i 6 portals d’accés: els principals eren el Portal Major (al començament del carrer Major), l’Almoineria (entre el Monestir i l’Escola Abadessa Emma) i el de Ponent o de les Mercaderies. Actualment es poden observar algunes restes de l´antiga muralla, al Passeig Compte Guifré, al carrer Torre Saltant i a la plaça Arquitecte Duran i Reynals.

- CASA MARAGALL En aquesta casa estiuejà l’insigne poeta Joan Maragall, que trobà a la nostra vila diferents motius d’inspiració d’on sorgiren poemes com La Vaca Cega, Els Goigs de la Mare de Déu de Núria o el Comte Arnau. Un altre punt de referència maragallià és la Font del Cubilar, al costat de la masia del mateix nom. En aquesta font el poeta trobà l’inspiració per escriure La Vaca Cega; un monòlit de pedra amb el poema gravat recorda aquest fet.

- PANTÀ DE CAL GAT El pantà de Cal gat, conegut popularment com “la Bassa”, és un embassament de poc més de 15 has. i un màxim de 5 m. de fondària ubicat al terme municipal de Sant Joan de les Abadesses. Aquest espai, amb el temps, ha anat esdevenint una de les principals zones humides del Ripollès i ha estat inclòs dins l’Inventari de les zones humides de Catalunya i a la Xarxa Natura 2000 en la regió biogeogràfica alpina. El Pantà de Cal Gat, representa un espai de gran interès natural, tant per la vegetació com per la fauna que acull.En aquest espai  s’ha creat un itinerari naturalístic, on  trobem una caseta de guaita per observar ocells, una passera i un mirador del bosc de ribera, així com diferents plafons informatius sobre la fauna, la vegetació i valors ecològics de la zona.S´han elaborat diferents materials didàctics i s’ofereixen activitats adreçades a escoles (a infants de cicle mitjà i superior de primària) amb una durada de mig dia."

- PARC DE L'ESTACIÓ Espai polivalent a l'aire lliure per practicar esport o reposar una estona. S'hi ubica un Punt d'Acolliment del Centre BTT del Ripollès que contempla lloguer de bicicletes
 

RESERVES ON-LINE
Reserva ara el teu
allotjament al millor preu
CONCURS DE FOTOGRAFIA
DEL RIPOLLÈS, VALL DEL GES I BISAURA
Viu intensament cada estació de l'any
Si vols participar-hi fes clic aquí
Pirineus Generalitat de Catalunya - Departament de Treball Unió Europea - Fons Social Europeu Pacte Territorial per a l'Ocupació de les comarques de Girona Generalitat de Catalunya - Departament d'Innovació, Universitats i Empresa Ripollès Desenvolupament Catalunya Turisme Patronat Costa Brava - Pirineu de Girona Turismo de España