Els grans monestirs de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon
Els grans monestirs de Ripoll, Sant Joan i Camprodon
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll fou fundat a finals del segle IX pel comte Guifré el Pelós i la seva esposa Guinedilda amb l’objectiu de repoblar la vall de Ripoll. Pocs anys després, s’havia convertit en un dels centres culturals més importants de l’Europa medieval. La seva biblioteca custodiava còdexs mossàrabs, visigots i medievals de temàtica litúrgica, jurídica, musical, astronòmica, geomètrica... L’any 1835 el centre monàstic patí un incendi, però es pogueren salvar 230 volums que es troben a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i aquells que ja havien sortit del monestir per ingressar a les biblioteques Nacional de París, Vaticana, Capitular de Vic i la de Catalunya.

Durant el segle X l’església fou reformada i consagrada en dues ocasions, l’any 935 i l’any 977. L’abat Oliba consagrà el 1032 la nova església del monestir, d’estil romànic llombard, amb una planta basilical de cinc naus coronada per set absis. Cal destacar-ne la decoració dels murs, amb arcuacions cegues i bandes llombardes. L’edifici ha patit diverses desgràcies al llarg del temps, i a finals del segle XIX va ser reconstruït per Elies Rogent.
La portada, del segle XII i concebuda a manera de gran arc triomfal, és la peça romànica més important. Al centre, a la part superior, hi podem observar la majestat, flanquejada pels símbols dels evangelis (home, Mateu; àguila, Joan; lleó, Marc; toro, Lluc). A banda i banda, els ancians de l’Apocalipsi, i a sota, els apòstols i diversos sants. En els frisos inferiors, a la part esquerra, escenes de les vides dels reis bíblics David i Salomó i a la dreta, Moisès conduint el poble israelita que és ajudat per Déu. A les arquivoltes hi trobem representada fragments de la vida de Sant Pere i Sant Pau, de Jonàs i Daniel, de Caïm i Abel. Malauradament ha perdut tota la policromia i les inscripcions que presentava originalment.

El claustre fou iniciat a finals del segle XII i s’acabà a principis del segle XVI. Malgrat que el conjunt presenta una unitat, la galeria nord és l‘única que podem considerar plenament romànica. Cal destacar-ne els capitells, que presenten figures humanes i fantàstiques, animals i motius vegetals.

El monestir fou panteó dels comtes fins l’any 1162. En ell hi ha enterrats el comte Guifré el Pelós, Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV, entre d’altres.
Monestir de Ripoll
+ informació
Oficina de Turisme de Ripoll
Tel. 972 702351
turismeripoll@ajripoll.com
www.ripoll.cat
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Fundat també per Guifré el Pelós a finals del segle IX per tal de repoblar la vall, el deixà sota la responsabilitat de la seva filla, l’abadessa Emma, i una comunitat de monges. L’any 1017, l’abadessa Ingilberga i les monges foren expulsades per tenir una suposada conducta moral inadequada i foren titllades de “meretrius de Venus”. Però, darrera d’aquesta denúncia hi havia motius polítics: Bernat Tallaferro, comte de Besalú, volia apropiar-se del monestir i les seves terres per crear el bisbat de Besalú, i per tant, juntament amb l’abat Oliba, tots dos germanastres d’Ingilberga, es presentaren a Roma per acusar les religioses. Amb aquest fet històric s’hi relacionarà, segles més tard, la llegenda del comte Arnau.
Al segle XII s’instal•là al monestir una comunitat augustiniana. L’any 1150 es consagrà l’església, l’actual edifici, amb planta de creu  llatina, d’una sola nau, curta i alta; la capçalera, formada per cinc absis, destaca per la seva decoració amb capitells, motllures i arcuacions cegues. En canvi, la nau i el transsepte es caracteritzen per la seva sobrietat.
Aquest tipus de planta arquitectònica és poc freqüent a Catalunya i cal relacionar-lo amb el romànic francès i les grans esglésies de peregrinació.
Originalment l’església disposava d’una girola i d’una cúpula, però l’any 1428 foren destruïdes per un terratrèmol; llavors s’alçaren els quatre pilars que veiem avui i s’allargà la volta del sostre.
 
A l’absis central, hi podem observar un davallament de la creu, de l’any 1251, format per set figures que deixen entreveure els primers traços gòtics en el tractament dels rostres, malgrat que els cossos són plenament romànics. Rep el nom de Santíssim Misteri, perquè durant set segles conservà a l’interior del front de Crist una sagrada forma en perfecte estat.
Cal destacar el claustre gòtic de planta en forma de trapezi i els retaules gòtics de Santa Maria la Blanca i Sant Agustí. El museu del monestir conserva un conjunt de peces romàniques com unes creus de cristall de roca, diversos teixits, arquetes, etc.
El monestir es trobava dins el clos monàstic. Avui dia, en coneixem els límits i podem contemplar alguns dels edificis que l'integraven com el Palau de l'Abadia i la capella de Sant Miquel de la Infermeria, just al costat. Les places que s'estenen davant del monestir, i l'espai existent entre el carrer Abat Isalguer i el carrer de sant Miquel també en formaven part.
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
+ informació
Oficina de Turisme de Sant Joan
Tel. 972 720599
turisme@santjoandelesabadesses.com
www.santjoandelesabadesses.com
Monestir de Sant Pere de Camprodon
Fundat per Guifré II, comte de Besalú, a mitjans del segle X, avui dia només en podem contemplar l’església. El claustre ja era destruït l’any 1460 i al segle XVII, el monestir estava en tan mal estat que els vuit monjos i l’abat havien de residir en cases particulars. Durant el segle XX es derruïren les dependències monacals i es restaurà l’església.
L’església és del segle XII, de planta de creu llatina. Té una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per arcs torals. Cal destacar-ne els cinc absis rectangulars, quatre dels quals es troben en el transsepte i no es diferencien des de l'exterior.
El campanar, de dos pisos i alçat sobre el cimbori, dóna dinamisme al conjunt arquitectònic; el cimbori es tradueix a l'interior en una cúpula decorada amb una cornissa.
La gran senzillesa en la construcció de l’edifici i la poca decoració que hi podem trobar, l’apropen a l’orde del Císter, en què la sobrietat és elegància.
La zona més treballada és la portada de la façana principal, amb unes formes semblants a les de Santa Cecília de Molló.
Monestir de Camprodon
+ informació
Turisme Vall de Camprodon
Tel. 972 740936
turisme@valldecamprodon.org
www.camprodon.cat