Inici > Festes populars
Festes Populars
FESTA NACIONAL
DE LA LLANA I CASAMENT A PAGÈS
A Ripoll
DE LA LLANA I CASAMENT A PAGÈS
A Ripoll
Organitzada pel Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) de Ripoll i declarada d'interès Nacional, es celebra el cap de setmana posterior a la Festa Major de Ripoll, a finals del mes de maig, i pretén reviure els costums ancestrals de la tosa dels xais i d’un casament tradicional de pagès.
Amb gran destresa, els més grans de la població fan reviure tot un seguit d'oficis que ja estan en vies d'extinció; els esquiladors que esquilen els xais, les filadores que carden la llana i la filen amb les filoses, el matalasser que pica la llana per netejar-la i fer-la més esponjosa...
Amb gran destresa, els més grans de la població fan reviure tot un seguit d'oficis que ja estan en vies d'extinció; els esquiladors que esquilen els xais, les filadores que carden la llana i la filen amb les filoses, el matalasser que pica la llana per netejar-la i fer-la més esponjosa...
El principal atractiu de la festa, a més de la mostra folklòrica, rau en el fet que l’enllaç sol ser verídic i compta amb la presència de destacades personalitats del país que actuen com a padrins de noces.
La festa es complementa amb un mercat de productes artesanals i una trobada de brocanters i antiquaris.
L'esdeveniment adquireix un caire popular amb la presència de veïns i així ho vol transmetre la vila de Ripoll, convidant tothom a participar en aquesta jornada festiva.
Als últims anys, s'hi ha incorporat el concurs d'esquilar ovelles i una exhibició de tosa, amb tisora.
La festa es complementa amb un mercat de productes artesanals i una trobada de brocanters i antiquaris.
L'esdeveniment adquireix un caire popular amb la presència de veïns i així ho vol transmetre la vila de Ripoll, convidant tothom a participar en aquesta jornada festiva.
Als últims anys, s'hi ha incorporat el concurs d'esquilar ovelles i una exhibició de tosa, amb tisora.
+ informació
Oficina de Turisme de Ripoll
Plaça de l'Abat Oliba, s/n
17500 Ripoll
Tel. 972 702351
www.ripoll.cat/turisme
Oficina de Turisme de Ripoll
Plaça de l'Abat Oliba, s/n
17500 Ripoll
Tel. 972 702351
www.ripoll.cat/turisme
PROCESSÓ DELS SANTS MISTERIS
A Camprodon
A Camprodon
A Camprodon té lloc cada Setmana Santa la Processó dels Sants Misteris. El primer dia té lloc la desfilada del maniple de soldats romans, coneguts amb el nom de "manaies". El divendres Sant pel matí té lloc el Via Crucis pels carrers del Poble, la també coneguda com la Processó de les Dones. Finalment, divendres i dissabte al vespre té lloc el Retaule de la Passió i seguidament la Processó dels Sants Misteris pels principals carrers de la vila.
FESTA I BALL DEL ROSER
A Vallfogona
A Vallfogona
El Ball del Roser completa el ventall de danses tradicionals originàries de la comarca. Es balla a Vallfogona de Ripollès el 2on diumenge de maig i a Gombrèn el primer cap de setmana de setembre, a cada població amb les seves variants pròpies. Està molt emparentat des del punt de vista musical i coreogràfic amb El Ball dels Pabordes i La Gala.
Del Ball del Roser de Vallfogona, se'n té constància des del darrer terç del segle XVII i té el seu orígen en el traspàs de càrrecs dels pabordes de la Confraria del Roser originària del segle XIV. Hi havia quatre pabordes i quatre pabordesses; dues parelles de la vila (una de casats i una de solters) i dues parelles de pagès (també una de casats i una de solters), esdevenien els organitzadors de la festa del Roser. Com a indumentària de gala de l'època, barret de copa i gambeto per als homes i vestit llarg i caputxa per a les dones.
+ informació
Ajuntament de Vallfogona
de Ripollès
Puig estela, 9
Tel. 972 70 19 09
www.ddgi.es/vallfogona
Ajuntament de Vallfogona
de Ripollès
Puig estela, 9
Tel. 972 70 19 09
www.ddgi.es/vallfogona
PROCESSÓ DELS SANTS MISTERIS
amb passos vivents
A Campdevànol
amb passos vivents
A Campdevànol
Antigament al poble es feia la processó que degut a la manca de recursos econòmics per adquirir les figures dels passos, va portar als veïns a decidir fer d’estàtues ells mateixos. Aquesta Processó dels Sants Misteris de Divendres Sant s’ha tornat a recuperar l’any 2007 després de 42 anys sense fer, ja que la darrera vegada havia estat el 1965.
L’associació dels Amics de la Processó de Setmana Santa es varen constituir com a entitat per tal de tornar a recuperar aquesta festa, i compten amb el suport d’altres entitats del poble, com l’associació de dones “El Roser” que cus els vestits de les persones que hi participen, a més d’artistes locals i l’ajuntament
+ informació
Ajuntament de Campdevànol
Plaça Anselm Clavé, 1
Tel. 972 73 00 19
http://www.campdevanol.org
Ajuntament de Campdevànol
Plaça Anselm Clavé, 1
Tel. 972 73 00 19
http://www.campdevanol.org
TALLADA DE TRONCS
A Vallfogona
A Vallfogona
Té lloc a Vallfogona de Ripollès el segon diumenge de juny. Vallfogona, juntament amb Campelles, Toses i Planoles és un dels municipis que gaudeix de més superfície boscosa comunal, i per tant, ha basat part de la seva economia des de temps remots a l'explotació del bosc. D'aquí la festa.
Els llenyataires mostren durant aquesta jornada les seves habilitats amb el xerrac mecànic, el xerrac a mà i la destral. De forma individual, per equips, o en categories masculina i femenina, els participants han de passar diferents proves, com fer una figura de fusta, o tallar amb el mínim temps possible un tronc de dimensions considerables.
+ informació
Ajuntament de Vallfogona
de Ripollès
Puig estela, 9
Tel. 972 70 19 09
www.ddgi.es/vallfogona
Ajuntament de Vallfogona
de Ripollès
Puig estela, 9
Tel. 972 70 19 09
www.ddgi.es/vallfogona
FESTA DE LA SEGA
A Gombrèn
A Gombrèn
Té lloc a la població de Gombrèn l'últim diumenge de juliol. El seu orígen agrícola és recordat pels pagesos de la vila amb una mostra d'activitats tradicionals del camp que avui s'han vist substituïdes per les màquines; la sega del blat, el fet de batre'l i separar el gra de la palla i la construcció del paller.
FESTA DEL CAVALL DEL COMTE ARNAU
A Gombrèn
A Gombrèn
Se celebra a Gombrèn pels voltants del 15 d'agost. Amb aquesta celebració la població renova anualment el seu vincle amb una de les llegendes més populars dels Països Catalans, la del Comte Arnau. El seu cavall maligne baixa de les muntanyes de la Serra de Montgrony escopint foc i donant lloc al corre-foc.
El sopar popular amb aire medieval acaba de completar la festa.
El sopar popular amb aire medieval acaba de completar la festa.
DIADA DE SANT GIL
A Vall de Núria
A Vall de Núria
El dia 1 de setembre es celebra la diada de Sant Gil al Santuari de Núria. És una de les festes més tradicionals de la comarca.
Segons la llegenda, Sant Gil, patró dels pastors, devia arribar sobre l'any 700 a Núria per fer penitència i portar una vida austera. Cada dia deia missa als pastors i els oferia un plat d'escudella. Cap a l'any 1072 va arribar a la vall, també segons la llegenda, Amadeu, pelegrí procedent de Damasc, a qui en una visió li havia estat encomanada la missió de trobar els objectes que Sant Gil havia deixat allí ocults i que s'han convertit en els símbols de Núria: la imatge primitiva tallada per ell mateix, la creu, la campana i l'olla.
Segons la llegenda, Sant Gil, patró dels pastors, devia arribar sobre l'any 700 a Núria per fer penitència i portar una vida austera. Cada dia deia missa als pastors i els oferia un plat d'escudella. Cap a l'any 1072 va arribar a la vall, també segons la llegenda, Amadeu, pelegrí procedent de Damasc, a qui en una visió li havia estat encomanada la missió de trobar els objectes que Sant Gil havia deixat allí ocults i que s'han convertit en els símbols de Núria: la imatge primitiva tallada per ell mateix, la creu, la campana i l'olla.
Els pastors conserven la tradició de festa grossa del santuari i ho celebren amb diferents actes lúdics i religiosos.
Durant el matí, s'espera l'arribada del bisbe de la Seu d'Urgell i de diferents autoritats del país. A quarts d'una del migdia es fa una missa solemne concelebrada.Seguidament, en honor al Sant, els pastors de la vall traslladen en processó la imatge de la Mare de Déu de Núria a l'ermita de Sant Gil. Durant el dia, també hi ha diverses ballades de sardanes, i per concloure la jornada festiva, es fa una exhibició de gossos d'atura.
Durant el matí, s'espera l'arribada del bisbe de la Seu d'Urgell i de diferents autoritats del país. A quarts d'una del migdia es fa una missa solemne concelebrada.Seguidament, en honor al Sant, els pastors de la vall traslladen en processó la imatge de la Mare de Déu de Núria a l'ermita de Sant Gil. Durant el dia, també hi ha diverses ballades de sardanes, i per concloure la jornada festiva, es fa una exhibició de gossos d'atura.
CONCURS INTERNACIONAL DE GOSSOS D'ATURA
A Ribes de Freser
A Ribes de Freser
Concurs que és celebra la primera setmana de setembre. El concurs es divideix en dues parts, la primera es fa una exhibició de tots els participants i la segona part es realitza només amb els finalistes.
Val a dir que Ribes de Freser va ser el pioner d'aquest concurs de Gossos d'Atura i és on es disputa la final, per tant, el campió i subcampió del campionat català seran els representants escollits per altres concures d'arreu del país Espanyol.
Val a dir que Ribes de Freser va ser el pioner d'aquest concurs de Gossos d'Atura i és on es disputa la final, per tant, el campió i subcampió del campionat català seran els representants escollits per altres concures d'arreu del país Espanyol.
+ informació
Oficina de Turisme
Pl. de l´Ajuntament, 3 baixos
Tel. 972 72 77 28
www.ajribesdefreser.cat
Oficina de Turisme
Pl. de l´Ajuntament, 3 baixos
Tel. 972 72 77 28
www.ajribesdefreser.cat
BALL DE LES PABORDES
A Sant Joan de les Abadesses
A Sant Joan de les Abadesses
A Sant Joan de les Abadesses es balla el Ball dels Pabordes. És, sens dubte, l'acte més destacat de la Festa Major. Es balla només el segon diumenge de setembre i el següent dilluns a la Plaça Major i en ocasions molt especials.
L'origen del Ball dels Pabordes és incert. Segurament va néixer lligat al culte religiós, ja que antigament era comú que es ballés dins de les esglésies com a ofrena a la divinitat. Quan es va prohibir ballar a dintre de les esglésies el Ball dels Pabordes va sortir al carrer.
L'origen del Ball dels Pabordes és incert. Segurament va néixer lligat al culte religiós, ja que antigament era comú que es ballés dins de les esglésies com a ofrena a la divinitat. Quan es va prohibir ballar a dintre de les esglésies el Ball dels Pabordes va sortir al carrer.
De caràcter senyorívol i molt elegant, quatre parelles executen, al so de la cobla, els passos de les quatre parts que configuren la dansa: la salutació, el ventall, l'alfàbrega i la morratxa. La dansa acaba amb una alegre salutació per part dels pabordes als assistents que consisteix en ruixar-los amb amb les morratxes amb aigua de roses.
+ informació
Ajuntament de Sant Joan
de les Abadesses
Pl. Major, 3
Tel. 972 72 01 00
www.santjoandelesabadesses.com
Ajuntament de Sant Joan
de les Abadesses
Pl. Major, 3
Tel. 972 72 01 00
www.santjoandelesabadesses.com
DANSA DE LA GALA
A Campdevànol
A Campdevànol
La Gala és la dansa de Campdevànol, es balla durant la festa major, el tercer cap de setmana de setembre. És originària de la mateixa època que el Ball dels Pabordes, i es creu que fa referència al dret a cuixa. La ballen 6 parelles i un capdancer, vestit amb barret de copa i la morratxa a la mà.
El capdanser pren una per una les balladores totes alineades i dóna una volta completa amb cada una d'elles, després, cada balladora balla amb la seva parella. La dansa finalitza amb les corrandes i el contrapàs, on els nois aixequen les noies i rivalitzen amb els músics per veure qui aguanta més. Aquesta part final vol representar el triomf del poble sobre el mal ús i el feudalisme.
+ informació
Ajuntament de Campdevànol
Plaça Anselm Clavé, 1
Tel. 972 73 00 19
http://www.campdevanol.org
Ajuntament de Campdevànol
Plaça Anselm Clavé, 1
Tel. 972 73 00 19
http://www.campdevanol.org
CAMINADA POPULAR DE LA VIA ROMANA
A Sant Pau de Segúries
A Sant Pau de Segúries
Es fa a Sant Pau de Segúries el tercer cap de setmana d'octubre, i rememora el passat més remot de la nostra comarca lligat a la cultura clàssica.
Per les terres del Ripollès passava la Via Ania, una de les branques que es creu que anava a morir a la Via Augusta. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar la plana de Bianya s'enfilava pel Capsacosta i seguia cap al coll d'Ares, per tornar a enllaçar després, ja dins la Gàl·lia, amb l'esmentada via principal.
Per les terres del Ripollès passava la Via Ania, una de les branques que es creu que anava a morir a la Via Augusta. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya, i després de travessar la plana de Bianya s'enfilava pel Capsacosta i seguia cap al coll d'Ares, per tornar a enllaçar després, ja dins la Gàl·lia, amb l'esmentada via principal.
Una oportuna acció de neteja i de consolidació ha permès que la Via Romana, testimoni excepcional d'un període històric de gran transcendència per al nostre país, hagi recuperat la seva importància monumental, mostrant una sèrie de murs, guarda-rodes i altres elements que posen de manifest l'extraordinari treball de construcció realitzat uns dos mil anys enrere.
En aquesta caminada, els participants es vesteixen de romans i reviuen l'us originari d'aquest via de comunicació.
En aquesta caminada, els participants es vesteixen de romans i reviuen l'us originari d'aquest via de comunicació.
+ informació
Ajuntament Sant Pau
de Segúries
C/ Guàrdia, 11
Tel. 972 74 70 05
www.ddgi.es/santpaudeseguries
Ajuntament Sant Pau
de Segúries
C/ Guàrdia, 11
Tel. 972 74 70 05
www.ddgi.es/santpaudeseguries
