El portal turístic de la comarca del Ripollès
TEMPS ACTUAL A:
Romànic de la Vall de Camprodon
Beget
Església de Sant Cristòfol de Beget
Església de Sant Cristòfol de Beget
Sembla ser que el monestir de Sant Pere de Camprodon va fer construir aquesta església al segle XII. Presenta un edifici d’una sola nau, amb un absis, dues capelles laterals i un campanar de quatre pisos, de proporcions baixes comparades amb el volum de l’església. Cal destacar la decoració exterior amb arcuacions cegues i els frisos de dent de serra al campanar i a l'absis. La porta d’accés també es troba decorada amb columnes, arquivoltes i capitells amb elements vegetals, animals i volutes.
Col•locada sobre unes pintures de Joaquim Vayreda podem observar la majestat de Beget, una imatge de Crist del segle XII. La figura mostra una forta verticalitat i rigidesa, tan sols trencada per la inclinació del cap. És interessant el tractament del rostre, amb els ulls ametllats, els cabells llargs i la barba punxeguda. Gran part de la policromia és original.
Cal destacar dues piques romàniques: una de baptismal, de grans dimensions i circular, decorada amb dues bandes torçades i una altra, de dimensions més petites, rectangular, i utilitzada com a pica d’oli. Finalment, observem el retaule gòtic del segle XIV, d’alabastre, amb escenes de la vida de Crist.
Camprodon
Pont Nou de Camprodon
Pont Nou de Camprodon
La data de construcció del pont és difícil d’indicar però en un document de 1316 s’esmenta un pont vell, fet que permet pensar que existia un pont Nou; és possible que sigui de finals del segle XIII. De dues vessants presenta una gran arcada central sobre el riu Ter, amb obertures més petites als costats. En un costat del pont s’alça el portal de Cerdanya, que donava entrada a la vila.
Església de Sant Miquel de Cavallera
Edifici d'una sola nau, orientada cap al nord, culminada amb un absis rectangular cobert amb volta de canó apuntada. És fruït de dues etapes constructives: una al segle XI, caracteritzada per la utilització d’uns carreus més petits als murs sud, est i oest i una altra, del segle XII, amb l’ús dels carreus més regulars que es veuen a l’absis. Posteriorment s'hi van afegir el campanar i altres dependències, que van tapar la façana est, on hi havia la porta d’accés. A la vora de Sant Miquel de Cavallera, hi ha la Torre Cavallera, una torre de defensa de planta quadrada i 11 metres d’alçada.
Rocabruna
Església de Sant Feliu de Rocabruna
Església de Sant Feliu de Rocabruna
L’església conservada és del segle XII i algunes parts són d’un temple anterior. El primer temple, és possible que estigués dedicat a Sant Julià, i a partir del segle XI, ja trobem Sant Feliu com el sant titular.
Formada per una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, i culminada amb un absis semicircular. El campanar, de torre i amb accés des de l’exterior, s’alça al mur oest; originalment era de cadireta. Cal destacar la porta, amb dos arcs i una arquivolta, i també la ferramenta que decora els batents.
Llanars
Església de Sant Esteve de Llanars
Església de Sant Esteve de Llanars
L’edifici fou construït al segle XII i posteriorment s’hi afegiren les capelles laterals i la sagristia. L'edifici presenta una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, i culminada amb un absis, descentrat respecte l’eix central. Els murs, tant a l'exterior com a l'interior, presenten diferències en el tipus de pedra utilitzada i en la decoració. La façana té una portada que malgrat ser més discreta, recorda la de Sant Cristòfol de Beget; hi podem observar quatre mènsules que indicarien la presència d’un cobert per protegir l’entrada en un temps passat.
El campanar és de torre quadrada amb coberta piramidal però originalment era de cadireta. Observem també la ferramenta de la porta.
L’element més interessant de l’interior de l’església és el frontal d’altar de fusta, l’únic de la comarca que es conserva en el lloc on va ser creat. Cal destacar-ne el fons estucat, poc freqüent en els altars romànics. S’hi representa la Pantocràtor, encerclat per l’ametlla mística i els símbols dels evangelistes. Als costats hi podem veure els episodis de la vida de Sant Esteve: l’ordenació com a diaca i la lapidació, i a la dreta, el moment en què és revelat el lloc on va ser enterrat i la localització del sepulcre.
L’element més interessant de l’interior de l’església és el frontal d’altar de fusta, l’únic de la comarca que es conserva en el lloc on va ser creat. Cal destacar-ne el fons estucat, poc freqüent en els altars romànics. S’hi representa la Pantocràtor, encerclat per l’ametlla mística i els símbols dels evangelistes. Als costats hi podem veure els episodis de la vida de Sant Esteve: l’ordenació com a diaca i la lapidació, i a la dreta, el moment en què és revelat el lloc on va ser enterrat i la localització del sepulcre.
Molló
Església de Santa Cecília de Molló
Església de Santa Cecília de Molló
L’església té una sola nau, cobert amb volta de canó apuntada, i un absis semicircular més estret que la nau, característica típica d’algunes esglésies del Ripollès. Hi podem distingir els elements típics de l’arquitectura romànica llombarda: bandes llombardes, arcuacions cegues, fris de dent de serra en la portada i en el campanar i també, en menor mesura, a l’interior del temple. La resta dels murs són sobris, llisos i regulars.
A cada extrem de la teulada hi ha dos campanars petits que serveixen per anunciar la missa.
Cal destacar el campanar de cinc pisos, elegant, esvelt i curt d’alçada si es contrasta amb les dimensions de l’església, tal com també passa a Sant Cristòfol de Beget. Els campanars d’aquestes dues esglésies presenten similituds artístiques. La portada, tot i no ser tan treballada, recorda la del monestir de Sant Pere de Camprodon. Presenta una composició sòbria en la decoració i elegant en la integració de l’arquitectura i l’escultura; fixem-nos en les figures d’animals monstruosos de la part superior.
Cal destacar el campanar de cinc pisos, elegant, esvelt i curt d’alçada si es contrasta amb les dimensions de l’església, tal com també passa a Sant Cristòfol de Beget. Els campanars d’aquestes dues esglésies presenten similituds artístiques. La portada, tot i no ser tan treballada, recorda la del monestir de Sant Pere de Camprodon. Presenta una composició sòbria en la decoració i elegant en la integració de l’arquitectura i l’escultura; fixem-nos en les figures d’animals monstruosos de la part superior.
Vilallonga de Ter
Església de la Pietat de la Roca
Església de la Pietat de la Roca
Situada al capdamunt d’un conjunt de cases construïdes a l’escarpada roca que dóna nom al nucli. L’església també és anomenada la Mare de Déu de Pelancà perquè es troba al costat l’antiga fortalesa de la Roca de Pelancà. L’edifici estava integrat dins els murs del castell, del qual no en queda pràcticament cap resta a la vista; té una planta rectangular, coberta amb volta de canó. La façana, amb un campanar de cadireta a la part superior, fou realitzada posteriorment.
Església de Santa Llúcia d’Abella
És possible que inicialment l’església fos dedicada a sant Bernabé, però no es pot assegurar. La construcció actual és del segle XII tot i que al segel XVIII se suprimí l'absis i es modificà la porta d'accés. L’edifici presenta una sola nau rectangular coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. El campanar de cadireta es troba a la façana, al mur de ponent. Cal destacar la forja d’època romànica de la porta.
Església de Sant Martí de Vilallonga de Ter
L’edifici fou modificat al segle XVIII. L’església original tenia una planta basilical de tres naus i la reforma del segle XVIII la convertí en un edifici d’una sola nau amb capelles laterals. Malgrat tot, podem contemplar l’absis central i una absidiola, parts dels murs laterals i la base d’un campanar. L’absis és decorat amb arcuacions cegues i un fris de dent de serra.
Altres monuments romànics de la Vall de Camprodon:
- Santa Maria de Bolós (Camprodon)
- Sant Bartomeu del Sitjar (Camprodon)
- Castell de Creixenturri (Camprodon)
- Sant Valentí de Salarsa (Camprodon)
- Sant Llorenç de Rocabruna (Camprodon)
- Castell de Rocabruna (Camprodon)
- Sant Andreu de Bestracà (Camprodon)
- Sant Julià de Bestracà (Camprodon)
- Castell de Bestracà (Camprodon)
- Sant Miquel de Setcases (Setcases)
- Santa Maria del Catllar (Vilallonga de Ter)
- Castell del Catllar (Vilallonga de Ter)
- Sant Julià de Tregurà (Vilallonga de Ter)
- La Sala (Vilallonga de Ter)
