Inici > Romànic de la vall de ribes
Romànic de la Vall de Ribes
Pardines
Església de Santa Magdalena de Puigsac o de Pardines
Església de Santa Magdalena de Puigsac o de Pardines
Temple construït al segle XII. Té una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. L'absis semicircular presenta una finestra remarcada per un fris. La porta d'entrada té doble arquivolta, flanquejada per una finestra a cada banda. Al segle XVIII s’hi afegí a la façana oest, un ull de bou i una porta. El campanar de cadireta també és posterior. La bona disposició dels carreus ha permès una bona conservació de l’edifici. El porxo fou afegit al segle XX, imitant els porxos de l'època romànica.
Sant Esteve de Pardines
Queden poques restes de l’edifici original romànic. Tan sols podem observar un absis, més estret que la nau, que al segle XIII fou convertit en la base d’una torre de defensa. L’interior de l’església fou reformat al segle XVIII i en una de les capelles laterals del mur est s'amaga l'absis romànic central.
És curiós el fet que l’església estigui orientada seguint l’eix nord-sud, ja que l’habitual és de llevant a ponent.
Planès
Sant Marcel de Planès
Sant Marcel de Planès
També anomenada Planès de Rigard. Fou construïda a finals del segle XI o principis del segle següent. És un edifici format per una sola nau rectangular llarga i coronada amb un absis allargat i semicircular a l'exterior i en forma de ferradura a l'interior; és cobert per una superfície esfèrica. La coberta, força baixa, és feta de llosa de pissarra i els murs amb carreus de mides diferents però col•locats ordenadament. El campanar és de cadireta. L'església és un exemple de l'arquitectura romànica rural de l'època.
Planoles
Sant Vicenç de Planoles
Sant Vicenç de Planoles
L'edifici fou construït al segle XI o XII, malgrat que existia una parròquia anterior; al segle XVIII va ser modificada. L'església romànica tenia una sola nau coberta amb volta de canó reforçada amb cinc arcs torals. L'absis és semicircular i presenta una decoració amb arcuacions cegues, que curiosament està formada per arcs rebaixats. Al costat sud hi havia un porxo que al segle XVIII, fou transformat en una segona nau de l'església. També en la reforma s'hi afegí el campanar i una capella.
Queralbs
Església de Sant Jaume de Queralbs
Església de Sant Jaume de Queralbs
L’església fou consagrada al segle X i, dos segles més tard, fou reedificada coincidint amb l’augment de població produït a la zona.
L’edifici, d’una sola nau, és cobert amb una volta apuntada, ja que l’anterior quedà malmesa amb el terratrèmol de 1428.
Posteriorment s’hi afegí el campanar, la sagristia i s’allargà la nau; també s'amplià amb dues capelles laterals que formen un petit creuer. De la mateixa manera que Santa Cecília de Molló presenta l’absis més estret que la nau.
L’edifici, d’una sola nau, és cobert amb una volta apuntada, ja que l’anterior quedà malmesa amb el terratrèmol de 1428.
Posteriorment s’hi afegí el campanar, la sagristia i s’allargà la nau; també s'amplià amb dues capelles laterals que formen un petit creuer. De la mateixa manera que Santa Cecília de Molló presenta l’absis més estret que la nau.
L’element més interessant de l’església és el porxo, format per sis arcs sostinguts per columnes de marbre blau. És un dels porxos més ben conservats que ens ha arribat. En els capitells hi podem observar figures humanes, animals i fantàstiques. Mostren una clara influència del taller escultòric del Rosselló.
Vall de Núria
Mare de Déu de Núria
Mare de Déu de Núria
Patrona dels pastors i invocada per a la concepció de fills i filles, presideix el santuari de Núria, situat en un bell paratge a dos mil metres d'alçada. La marededéu, asseguda en un tron, sosté l'infant sobre la falda. Les dues figures són molt rígides i frontals però la forma que té la mare d'agafar el nen ens deixa entreveure una humanització. La policromia, molt vistosa, presenta tons vermells, blaus i grocs.
La datació és complicada però pot situar-se entre els segles XII i XIII.
Ribes de Freser
Església de Santa Maria de Ribes
Església de Santa Maria de Ribes
L’església fou derruïda el 1936 i construïda de nou el 1945. De l’època romànica tan sols es conserven tres absis amb l’ornamentació típica del romànic llombard. A l’interior podem contemplar la reproducció d’un baldaquí (l’original es troba al Museu Episcopal de Vic) amb la representació del pantocràtor envoltat d’àngels.
A l'inici de la carretera de Pardines, trobarem les restes del castell de Ribes, del qual es conserva una torre de tres pisos amb algunes finestres i espitlleres.
Ventolà
Sant Cristòfol de Ventolà
Sant Cristòfol de Ventolà
Església d'una sola nau, llarga, coronada amb un absis semicircular. La coberta és de volta de canó, reforçada per tres arcs torals.
El campanar de torre, molt esvelt però de dimensions reduïdes, és lleugerament posterior; presenta una finestra amb arc apuntat a cada costat. Cal destacar el fet que la nau s'eixampla progressivament, i així, la façana oest és més ampla que la de l'est. El porxo, com a Santa Magdalena de Pardines, és un afegit del segle XX. En general, l'edifici respon als models de l'arquitectura rural dels segles XI i XII.
Toses
Sant Cristòfol de Toses
Sant Cristòfol de Toses
Església situada en un indret des d’on podrem admirar la vall de Toses. Fou construïda en dues fases: la nau i el campanar al segle XI, i l’absis, un segle més tard. L’església està formada per una sola nau coronada per un absis i coberta amb volta de canó apuntada. Destaca el campanar, de planta quadrada i dos pisos, i una senzilla decoració d’estil romànic llombard.
A l’interior es conserven importants fragments de pintura mural del segle XII; les pintures de l’absis són una fidel reproducció de les originals, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, en les quals hi podem observar un pantocràtor i escenes de la vida de Caïm i Abel. A la volta de la nau podem observar restes originals de pintures romàniques.
Fixem-nos també en la ferramenta de la porta, que ens permet observar com era la forja medieval al Ripollès.
Dòrria
Sant Víctor de Dòrria
Sant Víctor de Dòrria
Durant molt de temps s’ha cregut que Sant Víctor de Dòrria era un edifici dels segles XI i XII, que hauria estat molt modificat al llarg del temps. Però arrel de la descoberta de les pintures murals romàniques, s’ha considerat que una part dels murs actuals són del segle X, quan es feu la primera consagració, i per tant, preromànics.
L’església presenta una sola nau culminada amb un absis rectangular no diferenciat en planta.
Posteriorment se substituí la coberta per la volta de canó, s’allargà la nau i es canvià la
ubicació de la porta; a l'exterior, al costat de l'accés actual, es veuen les restes de la porta original, amb forma d'arc de ferradura.
Les pintures murals daten del segle XII. La zona del presbiteri és presidida per la Maiestas Domini, envoltada dels símbols dels evangelistes. A cada costat s’hi representaren els arcàngels Miquel i Gabriel i ja en els murs, els apòstols. A l’arc triomfal es conserven dos símbols del zodíac (bessons i sagitari). La Maiestas Mariae, acompanyada dels profetes David, Ezequiel i els àngels, es troba a la volta de la nau. A la paret sud del presbiteri s’ha conservat un rostre que data de l’època preromànica (segle X).
Les pintures murals daten del segle XII. La zona del presbiteri és presidida per la Maiestas Domini, envoltada dels símbols dels evangelistes. A cada costat s’hi representaren els arcàngels Miquel i Gabriel i ja en els murs, els apòstols. A l’arc triomfal es conserven dos símbols del zodíac (bessons i sagitari). La Maiestas Mariae, acompanyada dels profetes David, Ezequiel i els àngels, es troba a la volta de la nau. A la paret sud del presbiteri s’ha conservat un rostre que data de l’època preromànica (segle X).
Altres monuments romànics de la Vall de Ribes:
- Sant Martí de Campelles (Campelles)
- Coves fortificades de la Corba (Campelles)
- Sant Sadurní de Fustanyà (Queralbs)
- Necròpolis de Fustanyà (Queralbs)
- Mare de Déu del Remei de Serrat (Queralbs)
- Camí Vell de Núria (Queralbs)
- Castell de Segura (Ribes de Freser)
- Sant Feliu de Bruguera (Ribes de Freser)
- Sant Martí de Fornells de la Muntanya (Toses)
- Castell de Toses (Toses)
- Sant Cristòfol de Nevà (Toses)
