El portal turístic de la comarca del Ripollès
TEMPS ACTUAL A:
Romànic del Baix Ripollès
Campdevànol
Sant Pere d'Auïra
Sant Pere d'Auïra
Església consagrada pel bisbe de Vic, sant Bernat Calbó i reconstruïda al segle XIII sobre un edifici anterior. Consta d'una sola nau rectangular culminada amb un absis semicircular. El campanar és de cadireta. Al segle XVII s'hi van afegir les dues capelles laterals i l’edifici passà a tenir una planta de creu llatina. Podem observar la diferència en els carreus utilitzats en l'absis, més ben tallats, i els de la resta de la nau, més irregulars, diferència que respon a les diverses etapes constructives.
Gombrèn
Sant Pere de Montgrony
Sant Pere de Montgrony
L’edifici que conservem fou consagrat el 1138 i mantingué les funcions parroquials fins el segle XVII, quan foren traslladades a la vila de Gombrèn. A partir d’aquest moment solament hi habità un capellà custodi i alguns ermitans. Presenta una sola nau coronada per un absis i dues absidioles en forma de trèvol. A la capçalera hi podem observar la decoració típica del romànic llombard però en general és una edificació sòbria. El porxo, situat a la façana sud, fou construït lleugerament més tard que l’església. L’interior és cobert amb volta de canó reforçada per un arc toral.
L'edifici es troba en un pla, just a sobre del santuari de Santa Maria de Montgrony.
+ informació
Ajuntament de Gombrèn
Tel. 972 730300
Ajuntament de Gombrèn
Tel. 972 730300
Castell de Mataplana
Actualment podem contemplar la capella i les restes del castell, però a la vora, i amagades entre el subsòl i la vegetació hi ha el barri de cases, pendent d’una excavació completa.
La funció principal del castell era residencial ja que té una situació poc enlairada i sovint és anomenat casal en la documentació. En ell hi vivia la baronia Mataplana. D’aquesta família cal destacar Hug V de Mataplana, trobador i protector de trobadors com Guillem de Berguedà i Ramon Vidal de Besalú. Al segle XIV, hi residí el comte Artau de Pallars, que s'ha identificat erròniament amb la figura mitològica del comte Arnau. Tot indica que el comte Arnau no fou un personatge històric però el seu mite ha arrelat profundament en aquestes terres.
En un principi el castell estava format per una torre circular que hauria estat enderrocada. A partir del segle XII es construeix un edifici rectangular, que anys més tard es veurà ampliat per un pati emmurallat al voltant del qual es van edificant les diverses estances. Des de la porta, podem veure al fons la torre rectangular, a l’esquerra, la quadra i les cambres i a la dreta, el forn, el pastador i el magatzem.
Davant del castell hi ha la capella, anomenada Sant Joan de Mataplana. Cal destacar-ne l’absis, més estret que la nau i que sobrepassa lleugerament la forma de semicercle a l’interior, presentant una planta de ferradura.
MUSEU DEL COMTE ARNAU
Gombrèn disposa d’un museu- al casal de cultura de la Vila- on s’hi poden contemplar diferents aspectes arqueològics, literaris, mitològics i històrics relacionats amb el castell i la nissaga Mataplana.
Aquest museu recull peces trobades en les diferents excavacions que s’han portat a terme al Castell de Mataplana, el castell del Comte Arnau. A través de maquetes i dibuixos permet veure igualment l’evolució constructiva del castell i el seu entorn. Il.lustra el que devia ser la vida quotidiana en el moment de màxim esplendor.
Algunes de les peces més destacades són el díptic de peltre, una peça d’un joc d’escacs d’ivori, un segell de la butlla pontifícia, tot són peces d’entre els segles XII i XIII.
Aquest museu recull peces trobades en les diferents excavacions que s’han portat a terme al Castell de Mataplana, el castell del Comte Arnau. A través de maquetes i dibuixos permet veure igualment l’evolució constructiva del castell i el seu entorn. Il.lustra el que devia ser la vida quotidiana en el moment de màxim esplendor.
Algunes de les peces més destacades són el díptic de peltre, una peça d’un joc d’escacs d’ivori, un segell de la butlla pontifícia, tot són peces d’entre els segles XII i XIII.
Les Llosses
Santa Maria de les Llosses
Santa Maria de les Llosses
Església ja documentada al segle X com a propietat del monestir de Ripoll i construïda als segles XI i XII; posteriorment fou adscrita al castell de la Guàrdia. Presenta una sola nau, coberta amb volta de canó i culminada amb un absis semicircular decorat amb arcuacions cegues. Al segle XVI s'afegí el campanar i s'aixecaren les parets per sobre la volta i al segle XIX es construí la sagristia, a més de patir altres modificacions al llarg del temps. Cal destacar la ferramenta de la porta, que presenta alguns elements originals.
Llaés. Sant Bartomeu de Llaés
L'església i la rectoria ocupen el lloc on hi havia l'antic castell de Llaers. El terratrèmol de 1428 afectà greument l'edifici i al segle XVI hagué de ser reformat profundament. L'església original era d'una sola nau amb volta de canó. En el mur est, on actualment hi ha la sagristia, hi devia haver l'absis del primer edifici. La porta d'entrada i el campanar de torre són al costat oest.
+ informació
Ajuntament de Les Llosses
Tel. 972 701901
Ajuntament de Les Llosses
Tel. 972 701901
Ogassa
Sant Martí d'Ogassa
Sant Martí d'Ogassa
Església construïda al segle XII sobre un edifici anterior consagrat per l'abat Oliba. Està formada per una sola nau acabada amb un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quadrant d’esfera. Té dues capelles i una sagristia afegides als laterals i, un campanar de torre que originalment era de cadireta. Destaca la manca de decoració i l'ús de dos tipus de carreus: uns, grans i ben tallats i els altres, petits i més irregulars. És un exemple de l'arquitectura romànica del segle XII.
+ informació
Ajuntament d'Ogassa
Tel. 972 720380
Ajuntament d'Ogassa
Tel. 972 720380
Sant Joan de les Abadesses
L’església de Sant Pol
L’església de Sant Pol
Malgrat ser coneguda amb aquest nom, l'església està dedicada a sant Joan i sant Pau. Construïda al segle XII, constava d’una sola nau, amb tres absis i la torre del campanar; al segle XVIII se li afegiren les naus laterals. Aquesta església va funcionar com a parròquia de la vila fins el 1851, any en què l’església del monestir es convertí en parroquial. Durant la guerra civil es destruïren les parets laterals i anys després, es restaurà la façana i la capçalera, quedant en l’estat que podem observar avui. Cal destacar-ne el timpà esculpit amb la imatge de Crist acompanyat de Sant Pere i Sant Pau.
Vallfogona de Ripollès
Nucli medieval
Nucli medieval
El nucli medieval està format per una plaça central amb les cases al seu voltant. Més amunt hi ha el castell, anomenat la Sala, de planta rectangular i una torre de set pisos d’alçada. Els senyors del castell edificaren l’església de la Mare de Déu del Pòpul, de la qual avui dia podem observar d'època romànica el campanar de torre amb finestres d'arc de mig punt cegades i part del mur nord. En un extrem de la població podem observar l'església de Sant Julià de Vallfogona. Malgrat ser un edifici reformat al segle XVIII, conserva part de la nau i la façana oest, del segle XII. La portada és formada per tres arquivoltes adossades a tres arcs; l'arquivolta exterior té unes pinyes treballades en mig relleu.
+ informació
Ajuntament de Vallfogona
Tel. 972 701909
Ajuntament de Vallfogona
Tel. 972 701909
Altres monuments romànics del Baix Ripollès:
- Sant Cristòfol la Vella (Campdevànol)
- Sant Quintí de Puig-Rodon (Campdevànol)
- Pont de la Cabreta (Campdevànol)
- Sant Romà d’Aranyonet (Gombrèn)
- Santa Magdalena de Solanllong i la Casa Forta (Gombrèn)
- Sant Martí de Puigbò (Gombrèn)
- Castell de Puigbò (Gombrèn)
- Sant Feliu d’Estiula (Les Llosses)
- Sant Salvador de Corberola (Les Llosses)
- Castell de la Roca de Baborers (Les Llosses)
- Sant Esteve de Vallespirans (Les Llosses)
- Santa Margarida de Vinyoles (Les Llosses)
- Sant Martí de Vinyoles (Les Llosses)
- Santa Maria de Tremolosa (Les Llosses)
- Santa Maria de Matamala (Les Llosses)
- Sant Esteve de la Riba (Les Llosses)
- Sant Julià de Vilacorba o de Moreta (Les Llosses)
- Castell de Palmerola (Les Llosses)
- Sant Vicens de Palmerola (Les Llosses)
- Sant Miquel de Palmerola(Les Llosses)
- Sant Julià de Cosp (Les Llosses)
- Sant Julià de Saltor (Ogassa)
- Sant Martí de Surroca (Ogassa)
- Santa Maria de Vidabona (Ogassa)
- Sant Pere de Ripoll (Ripoll)
- Sant Bartomeu (Ripoll)
- Santa Maria del Catllar (Ripoll)
- Mare de Déu de les Corts (Ripoll)
- Pont del Raval (Ripoll)
- Sant Jaume de Barretó (Ripoll)
- Santa Llúcia de Puigmal (Sant Joan de les Abadesses)
- Santa Magdalena de Perella (Sant Joan de les Abadesses)
- Sant Miquel de la Infermeria (Sant Joan de les Abadesses)
- Santa Magdalena de Cambrils (Vallfogona del Ripollès)
