Vallfogona de Ripollès. Cases i carrers que guarden secrets medievals.

Inici > Vallfogona de ripollès

Vallfogona de Ripollès

La tranquil.litat i un entorn natural magnífic són els trets diferenciats d’aquesta població.

El terme municipal de Vallfogona del Ripollès molt muntanyós i de relleu accidentat, es troba a la falda de les serres del Puig Estela i Milany amb boscos de faig a la part alta i pinedes i rouredes a les valls. La tranquil.litat i un entorn natural magnífic són els trets diferenciats d’aquesta població. El municipi té un nucli medieval molt ben conservat. Antigament aquest nucli estava emmurallat i el seu interior només era accessible mitjançant tres antics portals. Consta d’una plaça central, la plaça de la vila, al voltant de la qual i de forma circular s’hi construïren les antigues vivendes.

Els carrers del nucli medieval estan enllosats i les cases del segle XVII-XVIII, en bona part restaurades, conserven llindars i balcons centenaris. Des de la plaça de la vila direcció cap a la riera, seguint l’itinerari del GR3, arribarem al pont medieval que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany. La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.

Habitants: 230
Altitud S/nivell del mar: 956m

+ informació
Ajuntament de Vallfogona
de Ripollès
Puig estela,9
Tel. 972 70 19 09
Fax. 972 70 05 12
www.ddgi.es/vallfogona

Llocs d'interès
Església de Sant Julià

La edificació primitiva ja existia a inicis del segle X (904) i fou costejada per l'Abadessa Ranlo. El 961 fou consagrada per el Bisbe de Vic. L'any 1200 es reedificada per el senyor de Pinós. Al segle XV com a conseqüència dels terratrèmols es va derruir la bòveda del temple romànic i tan sols va quedar la façana. L'any 1756 es va construir una nova nau conservant l'antic frontís amb el portal d'accés on hi figura una filera de pinyes, distintives de la família Pinós.

A primers dels 70s hi va caure un llamp. Recentment s'hi ha actuat per assegurar el frontal i s'ha fet nova tota la teulada, el que n'assegura la seva conservació.

Nucli Medieval

És el casc antic del poble. Consta d'una plaça central al voltant de la qual i de forma circular s'hi construïren les antigues vivendes. Antigament estava enmurallat accedint-s'hi per tres entrades de les quals avui només es conserva la de tramuntana anomenada el portal de la Muralla. Els carrers del nucli medieval estan enllosats i les cases del segle XVII-XVIII, en bona part retaurades, conserven llindars i balcons centenaris.

Castell o la Sala

El nucli medieval està format per una plaça central amb les cases al seu voltant. Més amunt hi ha el castell, anomenat la Sala, de planta rectangular i una torre de set pisos d’alçada. Els senyors del castell edificaren l’església de la Mare de Déu del Pòpul, de la qual avui dia podem observar d'època romànica el campanar de torre amb finestres d'arc de mig punt cegades i part del mur nord. En un extrem de la població podem observar l'església de Sant Julià de Vallfogona. Malgrat ser un edifici reformat al segle XVIII, conserva part de la nau i la façana oest, del segle XII. La portada és formada per tres arquivoltes adossades a tres arcs; l'arquivolta exterior té unes pinyes treballades en mig relleu.

Pont Medieval

Data del segle XIV i antigament era l'enllaç amb el castell de Milany.
Sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l'època de l'edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona. La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.

Altres visites d'interès:

COMUNIDOR: antiga construcció al peu de l'Esglèsia de Sant Julià que servia per beneir el temps. També sembla relacionat amb la conjura dels mals esperits. L'any 1985 la diputació va sufragar-ne la total restauració.

CAMPANAR DE LA MARE DE DÉU DEL PÒPUL: formava part de l'esglèsia romànica de la Mare de Déu del Pòpul que fou edificada pels senyors del Castell de La Sala. Hi havia una imatge de la Mare de Déu de la segona meitat del s. XIII. Actualment el campanar es va restaurar i fa ús de rellotge.

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT: Té el seu origen en un petit oratori situat al peu del camí ral existent al 1649. L'Esglèsia, fruit de la forta devoció mariana, es començà a edificar al 1689. Al 1701 va ser benïda. Amb l'esvaniment de la capella del castell el santuari va rebre una gran impuls. Avui en dia ha substituït a Sant julià com esglèsia parroquial.

CASTELL DE MILANY: la seva existència ja consta al segle X. Durant els segles XI i XII l'habitava la família Milany per encàrrec dels comtes de Besalú. Mes tard passà als comtes de Barcelona i més tard als vescomtes de Bas. A la darreria del segle XVII pertanyia als comtes de Vallfogona. Actualment només es conserven restes escasses -un tros de mur d'una torre i les restes d'una cambra de volta apuntada- havia comprès una esglèsia i un cementiri.