Inici > Pardines
Pardines
La riquesa ecològica de l'entorn és el principal atractiu de la vall
Situat al sud amb Ogassa i Bruguera. Pardines forma part de la comarca del Ripollès, província de Girona. Els límits del terme municipal són al nord amb Queralbs i Vilallonga de Ter, a l'est amb Ogassa, al sud amb Ogassa i a l'oest amb Ribes de Freser i Queralbs.
Història
El nom de Pardines té els seus orígens, segons alguns etimologistes, en el nom de "parietinas", que significa runes d'un edifici. Pardines es troba documentat al segle X: el testament d’una monja de Sant Joan de les Abadesses, el 18 d’abril de l’any 938. Va ser possessió dels vescomtes de Cerdanya, dels senyors de Sales, del monestir de Sant Martí de Canigó i dels comtes de Barcelona.
La vall de Ribes era un lloc estratègic, de pas natural cap a la Cerdanya. Des del temps de Guifré el Pilós fou administrat i políticament un territori del Comtat de Cerdanya.
El nom de Pardines té els seus orígens, segons alguns etimologistes, en el nom de "parietinas", que significa runes d'un edifici. Pardines es troba documentat al segle X: el testament d’una monja de Sant Joan de les Abadesses, el 18 d’abril de l’any 938. Va ser possessió dels vescomtes de Cerdanya, dels senyors de Sales, del monestir de Sant Martí de Canigó i dels comtes de Barcelona.
La vall de Ribes era un lloc estratègic, de pas natural cap a la Cerdanya. Des del temps de Guifré el Pilós fou administrat i políticament un territori del Comtat de Cerdanya.
Entre els anys 1117 i 1118, en morir el comte Bernat Guillem I, la Cerdanya i, per tant, també la vall de Ribes, va entrar a formar part dels territoris del comte de Barcelona Ramon Berenguer III. Després de la mort d’Alfons el Cast, l’any 1196, el seu fill Pere el Catòlic va acordar amb l’abat de Ripoll, transferir els molins de Queralbs, Pardines i Ventolà al monestir de Ripoll, i ell reservar-se el molí de sota el castell de Ribes. L’any 1276, amb el testament de Jaume I, el comtat de Cerdanya es va separar de la Corona Catalano-Aragonesa i va passar a formar part del Regne de Mallorca, sota el regnat de Jaume II de Mallorca.
El 1292 el comtat de Cerdanya es va tornar a reintegrar a la Corona Catalano-Aragonesa. Els conflictes entre aquesta i el Regne de Mallorca van fer fortificar Pardines; aprofitant l’absis romànic de l’església s’aixecà la torre de defensa i guaita i es fortificaren els voltants de l’església.
Superfície: 31 km2
Habitants: 154 Altitud
S/nivell del mar: 1.226 m
Nuclis agregats:
l'Orri, Llavanera,Puigsac, Pujalt i Vilaró.
El 1292 el comtat de Cerdanya es va tornar a reintegrar a la Corona Catalano-Aragonesa. Els conflictes entre aquesta i el Regne de Mallorca van fer fortificar Pardines; aprofitant l’absis romànic de l’església s’aixecà la torre de defensa i guaita i es fortificaren els voltants de l’església.
Superfície: 31 km2
Habitants: 154 Altitud
S/nivell del mar: 1.226 m
Nuclis agregats:
l'Orri, Llavanera,Puigsac, Pujalt i Vilaró.
Llocs d'interès
Església de Santa Magdalena de Puigsac o de Pardines
Església de Santa Magdalena de Puigsac o de Pardines
L'Ermita de Santa Magdalena és del segle XII, i es troba situada a 2 quilòmetres de Pardines, al veïnat de Puigsac. L'octubre del 1175, el bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens, va portar a terme la consagració del temple, que va quedar adscrit com a sufragani a l'església parroquial de Sant Esteve. L'església es va consagrar a petició dels habitants del lloc, per tal de facilitar el culte a les cases d'aquest veïnat de Puigsac, i de Bernat, que la va edificar amb estalvis i almoines. Sembla que Santa Magdalena va substituir una altra església vella situada a l'indret proper de Boixatera.
L'edifici consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó i acabat amb un absis semicircular amb volta de quart d'esfera. Va ser transformat al s.XVIII, però la restauració posterior, dels anys 80 del segle XX, va intentar retornar als orígens romànics, afegint una porxada sobre el portal. Els murs de la façana exterior estan fets amb carreus molt regulars, formant fileres. El portal és originari del segle XII i presenta doble arquivolta. A la façana hi ha dues finestres de doble esqueixada. Al segle XVII, s'hi incorporaren dues capelles, avui ja desaparegudes. A ponent hi ha un portal i un ull de bou del segle XVIII, acabat amb un campanar de cadireta de dos ulls.
Església de Sant Esteve
Queden poques restes de l’edifici original romànic. Tan sols podem observar un absis, més estret que la nau, que al segle XIII fou convertit en la base d’una torre de defensa. L’interior de l’església fou reformat al segle XVIII i en una de les capelles laterals del mur est s'amaga l'absis romànic central. És curiós el fet que l’església estigui orientada seguint l’eix nord-sud, ja que l’habitual és de llevant a ponent.
Muralles de Pardines
De les muralles de l'antic recinte fortificat, anomenat castell o "força de Pardines" només es conserva un pany de paret, amb les espitlleres, a la plaça del Pedró i un altre al llarg del carrer Major. Les muralles van ser construïdes a principis del s. XIV, quan Pardines pertanyia al Regne de Mallorca
Partint de la paret de l'església, les muralles envoltaven i protegien tot el poble; tenien adossades quatre torres semicirculars aixecades des del mateix nivell del terra i arrapades al mur fortificat posterior. El 1690, les tropes franceses de Lluís XIV les van derruir. 
Altres visites d'interès:
ERMITA DEL ROSER
L' ermita va ser construïda segons la llegenda, pel Mauner, un home molt ric, que havia fet la promesa a la mare de déu del Roser de construir-li una ermita a canvi de ser alliberat del mal. Com que no va complir la promesa en vida, varen haver de ser els seus fills els qui l'acabaren construint. Actualment està en procés de restauració i la maradedéu del Roser esta exposada a l'església parroquial.
CAPELLA DE SANTA MARTÍ
Antiga capelleta adossada a Cal Perpinyà al veïnat de l'Orri.
POU DE GLAÇ
El pou de glaç es troba a peu de Serra Cavallera, al lloc conegut com a Pla de l'Estany o Estany d'en Roca. És una edificació de planta circular i estructura cilíndrica, excavada al subsòl entre 5 i 7 m de fondària, que aprofita el desnivell natural i la inèrcia tèrmica del terreny per a preservar el glaç. Disposava d'una cobertura per protegir el glaç de les inclemències climàtiques. El pou devia ser abandonat a finals del segle XIX o a principis del segle XX, quan van sortir els electrodomèstics moderns.
