Ribes de Freser. Capital d'una vall única.

Inici > Ribes de freser

Ribes de Freser

Un lloc privilegiat per a l'estiueig i el turisme de muntanya

El municipi de Ribes de Freser es troba a la confluència del Freser amb el Rigard i el Segadell. El terme delimita amb les valls de Toses i Pardines, arriba al nord amb el Pla de Rialb, al SE amb Bruguera fins al cim del Taga (2.035m), el Coll de Jou i la serra de Sant Amanç (1.854m).

Ribes de Freser és el centre administratiu i econòmic de la Vall de Ribes. El poble, d'uns 2.300 habitants, és avui en dia un lloc privilegiat per a l'estiueig i el turisme de muntanya. Però no sempre ha estat així, doncs, la seva tradició pagesa encara és present a molts indrets de la Vall.

Història

La vila va néixer a l'empara del Castell de Sant Pere i a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria.
El lloc és documentat per primer cop al segle X. A l'època medieval fou una vila reial que pertanyé al comtat de la Cerdanya, on formà la sots-vegueria de Ribes. En l'actualitat, i conjuntament amb la Vall, manté una idiosincràsia pròpia i molt definida dins la comarca del Ripollès.

Com a poble de muntanya, Ribes tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l'explotació de mines fins que, a finals del segle XIX, entrà de ple a la revolució industrial amb la instal.lació de fàbriques de paper i de colònies industrials tèxtils.
La crisi de la dècada dels 70 féu optar per una reconversió turística de la Vall però sense abandonar les arrels de l'activitat pagesa tradicional.

El clima fresc i agradable de l'estiu, la bellesa dels seus voltants, els dolls d'aigua mineral i la proximitat a les grans estacions d'esquí han fet del poble, ja des de principis del segle XX, un lloc privilegiat per a l'estiueig i el turisme de muntanya.

Superfície: 42,15 Km2
Habitants: 2.060
Altitud S/nivell del mar: 912 m.

Nuclis agregats:
Ventolà, Ribes Altes, Bruguera, Batet

+ informació
Ajuntament de Ribes de Freser
Pl. de l´Ajuntament, 3
17534 Ribes de Freser
Telf: 972 72 71 84
Fax: 972 72 70 16
www.ajribesdefreser.cat

Oficina de Turisme
Pl. de l´Ajuntament, 3 baixos
Tel. 972 72 77 28
Fax. 972 72 70 16

Llocs d'interès
Església Parroquial Santa Maria de Ribes

Construïda l'any 1.035. Edifici modern, obra de J.Danés i Torras (1.945 - 46), de línies parabòliques i una decoració pictòrica escaient, que substituí l'antic temple, destruït el 1.936. Documentada des del 1.035, de la primitiva església romànica resten només tres absis, molt restaurats, adornats exteriorment amb arcuacions llombardes i un fris de dents de serra, que actualment són capelles laterals de la nova església. Al Museu Episcopal de Vic conserva un fragment del baldaquí romànic, procedent de l'antiga església amb un Pantocràtor al centre, magnífica mostra de pintura del segle XII.

Castells de Ribes

L'existència de dos castells prop de la vila fa difícil precisar-ne en l'època d'aparició i destriar-ne la història. El castell primitiu sembla haver estat el que es trobava al Nord de la vila, sobre la serra del Castell, entre les valls del Freser i del Rigard. Es trobava a 1.142m. d'altitud, més amunt del Collet de Can Segura i de Roquesblanques de Segura. Encara se'n veuen vestigis, en especial una cisterna oberta en la roca. El nom de Castell de Segura surt molt poc en la documentació, però ja és citat amb aquest nom entre els anys 1.207 i 1.473. En canvi, el Castell de Ribes "Castell de Sant Pere" surt citat sovint a partir de l'any 1.069. Probablement, l'esmentat castell de Segura fou el primitiu castell de Ribes, que canvià de nom el segle XIII, quan fou construït un nou castell de defensa, prop de la vila de Ribes, el qual prengué d'una capella pròxima- el nom de Castell de Sant Pere.

D'aquest segon castell, situat a la part alta de la vila, entre el Freser i el Segadell, resten encara drets una torre mig enrunada i sense els elements arquitectònics de les finestres, uns robusts llenços de murs amb arcs de descàrrega i algunes naus soterrades. De totes maneres, el Castell de Ribes és una fita important en la història d'aquestes contrades, sobretot des que el 1.276 passà a pertànyer, amb el comtat de Cerdanya, al Regne de Mallorca, i esdevingué per tant un punt fronterer amb els estats del rei de la corona catalano-aragonesa. El 1.344 fou assetjat, sense èxit, pel rei de Mallorca. Posteriorment, i durant més de dos-cents anys, estigué sota la custòdia d'una família de cavallers cognominats Ribes, que residien al castell de Sant Pere. Al segle XVII fou reestructurat i consolidat; amb tot, la seva destrucció s'esdevé des de la invasió napoleònica fins als nostres dies. Actualment només es conserva la torre. Possible restauració dels Golluts.

Església de Sant Feliu a Bruguera

És d'època romànica de l'any 1.092, però molt transformada el segle XVIII. D'una sola nau de volta apuntada, engrandida a la part de l'atri, on s'allotja el cor. Té absis, i capelles laterals entre els contraforts. L'interior és arrebossat de blanc, amb decoracions pintades de falsos arcs a les capelles laterals i de falsos nervis de volta a l'absis. Té adossat un massís campanar de torre poc enlairat, de planta quadrada, molt modificat, al qual s'accedeix des del cor.

Església de Sant Cristòfol a Ventolà

Petita església Romànica i modificada. Conserva tota la nau coberta amb volta de canó i un absis. El campanar, de finestrals apuntats o ogivals, és més tardà. Ha estat restaurada recentment, i s'hi ha afegit un porxo modern, amb estructura antiga.

Altres llocs d'interès a Ribes de Freser:

- Coves de Ribes ja a la frontera de Ribes amb Campelles a l'altra banda del Freser.
- Xalet Sau
- Xalet Morera: ubicat al Passeig Guimerà.
- Capella de Sant Cristòfol: on acaba el carrer Cerdanya. Sortida del poble.
- Capella del Roser: al camí de Ripoll, a la sortida del poble.
- Capella dels Desemparats: reformada situada al carrer Núria a la sortida del poble.
- Capella de Sant Antoni: Capella situada en un indret pintoresc, a 1.272m d'altura, al sud-oest de la vila.
- La Maçana: nucli rural format per les cases Maiol, Cal Pellisser i la Torre.
- Ponts: el Pont de Ribes sobre el Rigard i el pont de Coma, sobre el Segadell.
- Fonts: una vintena de fonts entorn del municipi.
- Bunkers: construccions de defensa. Cal destacar "Els 7fortins".
- Colònia tèxtil Recolons i Saida
- Central hidroelèctrica: L'any 1.934 el salt de Daió i Rialp produïen més de 9 milions de KW per hora.
- L'estació del Cremallera de Núria: 1.929, obra de J.Danés i Torras.
- Paperera del Freser: 1.947, sobre el Freser.
- Antigues Escoles Municipals de l'arquitecte Antoni Coll i Fort.
- Escoles públiques: situades al passeig Guimerà i de l'arquitecte Jeroni Martorell.
- Xalet Carretera de Barcelona: modernista bastit el 1.917 per l'arquitecte Antoni Coll i Fort.
- Casa del carrer Núria, 2: edifici d'habitatges, construït el 1.935 per l'arquitecte J.Danés i Torras.
- Can Tarruella: antiga torre de guaita i actual pairalia.
- La Cassassa: antiga casa de pagès situada a tocar la carretera de Campelles.
- Grànofir: símbol cristià del poble
- Rius: Segadell, Rigard i Freser